Així mateix el jutge condemna a l’empresa demandada a atenir-se a l’anterior declaració i a deixar-la íntegrament sense efecte. Però la victòria dels treballadors i treballadores no ha estat total ja que no és una sentència ferma i la Direcció pot interposar un Recurs de Súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya previ pagament de 150,25 euros. Si vol demostrar la seva bona fe negociadora, no hauria de recórrer aquesta sentència.

Els membres del Comitè de conveni comencen a moure’ns res més veure les intencions de l’empresa i tenien clar que una sentència favorable als interessos dels conductors i conductores mostraria a les clares quines han estat les intencions de la Direcció a l’utilitzar aquest “mètode de negociació”.

S’indica que el conveni segueix com segueix si no hi ha acord que ho substitueixi, mentre l’empresa té l’obligació d’aplicar la Llei, qualsevol llei, també el RD 902/2007, i no des d’ara, sinó des que es va promulgar. I, per tant, no la pot aplicar de qualsevol manera, ni segons els seus interessos sinó conforme al que disposa l’Article 3 de l’Estatut dels Treballadors, respectant el dret necessari, i en allò que hi hagi conflicte, aplicant el més favorable als treballadors.

Com bé sabeu, el que buscaven amb això era just el contrari, retallar, canviar i ignorar els drets dels treballadors/es. Però encara queden coses més clares en aquesta sentència. Ens diu que la norma (RD 902/2007) legal s’ha d’aplicar, però que en aquesta aplicació no pot envair l’àmbit de la negociació col·lectiva, sinó que l’ha de respectar íntegrament.

També deixa clar que no pot eliminar un concepte retribuït com el denominat Garantia de Temps de Presència ja que aquest concepte no va vinculat a una mesura o una quantitat d’hores de presència, sinó a l’existència d’aquest concepte en la prestació de servei dels treballadors. Segons la sentència la presència no desapareix, sinó que canvia la definició. Amb el que aquí cap incloure els temps de partit com presència que és una de les propostes del Comitè de conveni en la taula negociadora.

Diu el jutge que no es pot considerar una modificació de condicions de treball de l’Article 41 de l’Estatut, però tampoc pot deixar de tractar-se d’aquesta manera perquè deixa indefensos als treballadors. Afirma que: “La Direcció ha dissenyat i iniciat un procés de modificació de condicions molt dispers, indefinit i fosc, i aquesta informalitat ha de comportar necessàriament la declaració de nul·litat del procés”.

Aquí queden clares les formes de fer d’aquesta nefasta Direcció de TMB que porta les regnes de l’empresa. Fins al jutge parla de motius foscs, dispersos i indefinits. Així porten molt temps, torpedejant les negociacions i impedint un bon acord de conveni per als treballadors i treballadores d’aquesta casa que ja s¡ho mereixen.

D’altra banda, la reunió de negociació de conveni que s’havia de realitzar el dia 18 s’ha traslladat al pròxim dimecres 25 de novembre i els temes a tractar seran, ara més rellevants que mai, els sistema de descansos, la jornada i la seva retribució i el RD 902. Per tant, en aquesta reunió la Direcció de TMB tindrà una oportunitat per a demostrar, d’una vegada per sempre, que li importa un mínim la plantilla de treballadors/es. Si és així, haurà arribat el moment en que, per fi, posi pressupost sobre la taula de negociació i es pugui arribar a una aproximació que permeti avançar en la negociació de conveni