Estan molt bé totes aquestes gracietes, però no es té el que s'ha de tenir per a repetir-les en el cas del Bartu, l'Alavedra i el Prenafeta. No fos cas que aquesta agència es quedés sense feina d'una administració sociata o convergent. O que el veí de Manlleu que es va inventar el vídeojoc en pagués les conseqüències. O, encara pitjor, que les administracions públiques interceptessin els correus que s'enviarien els funcionaris des dels seus ordinadors escarnint els emmanillats.

Fet i fet, Millet va pispar a les arques públiques "només" 3 milions d'euros. La resta, uns 20 milions, els va pispar als patrocinadors, que sobretot eren empreses que pagaven aquella pasta per tal d'estalviar-se impostos. Misèries de la burgesia que fet i fet a mi em rellisquen i m'entretenen. Ho confesso, no he pogut resistir la temptació de pensar que haver estafat els propis consogres hauria d'actuar d'atenuant amb en Millet.

Ara, la màfia muntada al voltant del cas Pretòria sí que no em rellisca. S'ha jugat amb els calers i el patrimoni públics, s'ha coquetejat amb formes mafioses dignes de Palerm o Moscou, s'ha intentat utilitzar Catalunya per tapar les pròpies vergonyes. Qui no vulgui veure que aquest és l'inevitable resultat del sistema que tots els polítics beneeixen, té un greu problema d'ingenuïtat.

Per finalitzar, i si no ho dic rebento. Als abrandats defensors d'Alavedra i Prenafeta, per decència deixeu d'utilitzar el nom dels independentistes empresonats i torturats el 92 com a forma d'atacar Garzón embolicats amb la senyera. No hi teniu cap dret. En primer lloc perquè aleshores vau mirar cap a una altra banda, i en segon lloc perquè ells eren uns patriotes i vosaltres no.