El 19 d'octubre de 1989 la central nuclear Vandellòs I funcionava al cent per cent de potència, estable i generant 400 megawatts per hora, quan es va produir el senyal d'alarma per alta vibració en un dels turbogeneradors principals. L'alarma es va estendre a altres sistemes de la nuclear, com a conseqüència d'un incendi a la zona de les turbines que es va propagar pel cablejat.
La causa de l'accident va ser una bretxa en la turbina número 2, el que va provocar la seva descompensació i la posterior fuga d'hidrogen que, en combinació amb l'aire i l'alta temperatura de l'oli, va originar una explosió. L'incident fou estat qualificat amb el nivell 3 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears ([INES]), fet que suposava un "incident important", i si bé no va causar emissió de radioactivitat a l'exterior, es va decidir el tancament definitiu del reactor.
Vandellòs I, que havia estat inaugurada 17 anys abans, es troba actualment en procés de desmantellament, mentre el reactor roman en període de latència. Vandellòs II, per part seva, funciona amb normalitat. Els ecologistes i diverses entitats han volgut recordar aquest aniversari per demanar el tancament definitiu de les centrals nuclears a Espanya ja que, segons han explicat, l'avanç de les energies netes i renovables garanteix actualment la generació d'electricitat a través de mètodes alternatius a les nuclears.