L'aprovació pel Consell de Ministres de l'avantprojecte de Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs del 14 de maig de 2008, ha donat lloc a un debat social en el que hem de fer sentir la veu plural i serena del moviment feminista davant la cridòria reaccionària.

La reforma de la legislació és urgent. La pràctica de l'avortament en aquest Estat és encara font d'inseguretat jurídica per a les dones i per al personal sanitari. La legislació que tenim des de 1985 suposa la criminalització del dret a decidir sobre la nostra maternitat, els nostres cossos i les nostres vides. No hem de deixar-nos intimidar, ni han de fer-ho el Govern estatal i el Parlament espanyol, pels què volen, en el seu afany totalitari que la seva "moral particular" sigui llei universal, pels que ni tan sols han dubtat durant la seva campanya fonamentalista en minimitzar la criminalitat de l'Holocaust o els abusos sexuals contra menors, i fins i tot, en algun cas, han arribat a demanar la despenalització de la violació, desacreditant-se a si mateixos. Demanem, doncs, que la reforma es dugui a terme sense vacil·lacions.

I demanem al govern català una postura clara en la defensa dels drets sexuals i reproductius. No oblidem que Catalunya té les competències en matèries sanitàries o educatives. El govern català és qui pot garantir la pràctica de l'avortament a la sanitat pública, amb qualitat, gratuïtat, i calidesa, així com una bona educació sexual i afectiva, des de la perspectiva de gènere, a tots els nivells educatius.

Exigim que la nova llei sigui una bona llei. Ens dirigim al Govern i al Parlament estatals per a sol·licitar que el tràmit legislatiu millori l'avantprojecte. Assenyalarem alguns dels aspectes en els que són més necessàries millores:

La primera, que l'avortament voluntari es reguli en una llei específica i deixi d'estar tipificat com a delicte. Per a això es requereix suprimir l'article 145 del Codi Penal vigent en la seva totalitat, i no només modificar l'apartat 2 com proposa l'avantprojecte. Mentre la IVE segueixi tipificada com a delicte es mantindrà la inseguretat jurídica, ja que es podrà castigar amb la pena de multa a les dones i multa, inhabilitació especial i presó a professionals.

Exigim que la nova llei no desprotegeixi les dones, obviant les situacions en les que dur a terme l' embaràs pugui suposar greus riscs per a la seva salut física i/o psíquica. No hi ha cap motiu que justifiqui el fet què una nova llei doni un tracte pitjor a les dones que la Llei de 1985. A més, és inadmissible que s'augmentin el nombre de dictàmens mèdics previs requerits durant les primeres 22 setmanes, a partir de les quals, es nega un dret que ha estat reconegut durant 24 anys amb l'aval del Tribunal Constitucional.

És fonamental que la lliure decisió de les dones no es limiti a les 14 primeres setmanes, termini insuficient, no només respecte les aspiracions històriques del moviment feminista sinó també respecte les legislacions europees més avançades, en les que s'admeten terminis de lliure decisió entorn les 24 setmanes.

Requerim la supressió total dels requisits de tipus administratiu proposats en l'avantprojecte, ja que suposen un qüestionament de la capacitat de les dones per a prendre decisions sobre la seva vida, eludint que som responsables per a marcar per nosaltres mateixes l'espai de reflexió que desitgem abans de prendre cap decisió.

Instem el Govern a què mantingui la proposta, recollida a l'avantprojecte, de modificació de l'article 9 de la Llei d'Autonomía del Pacient per a equiparar els drets de les menors de 16 anys davant una interrupció voluntària de l'embaràs amb aquells que ja tenen davant les altres intervencions sanitàries, tant en l'àmbit de la decisió como en el de la informació a a donar a les famílies. En particular, volem remarcar que si una dona jove té por a la reacció de la seva família i això la du a voler avortar sense informar a aquesta, impedir-ho provocaria un alt nombre d'avortaments clandestins o la seva pràctica en altres països.

Finalment, malgrat  que la llei estableix alguns criteris generals sobre Salut Sexual i Reproductiva que ens semblen correctes, la seva aplicació no queda garantida per l'escàs desenvolupament que reben. Per això, assenyalem aspectes que requereixen una formulació més precisa:

• Regulació de les responsabilitats dels centres sanitaris i de l'objecció de consciència de les seves professionals, de forma que aquesta no pugui dur a que determinats centres sanitaris deixin d'atendre les IVES por absència de personal disposat a fer-ho.

• Equitat territorial i un protocol comú per a tot el sistema estatal de salut, que asseguri la prestació efectiva de la interrupció voluntària de l'embaràs a la xarxa sanitària pública, amb possibilitats d'accés i proximitat similars a tots els territoris.

• Reconeixement als productes lligats a l'anticoncepció del mateix tractament financiat que tenen d'altres medicaments i productes sanitaris dins del sistema sanitari públic, així com l'eliminació de totes les dificultats per a l'accés a l'anticoncepció d'emergència.

• Inclusió de l'avortament en els estudis de medicina, infermeria i altres professions sòcio-sanitàries, desenvolupant accions formatives que, des de l'enfocament de gènere capaciten per a la seva pràctica tant quirúrgica com farmacològica, amb la finalitat de normalitzar i de garantir la preparació del conjunto de professionals que la duent a terme.

• Impuls de l'educació sexual amb enfocament de gènere en els currículums d'ensenyament primari i secundari.

Les dones decidim. Avortament lliure i gratuït.
Per una nova llei d'avortament, Per una bona llei. Sense retalls