I així  és el imperialisme, no es deté sota cap circumstancia, el seu objectiu és subjugar pobles i persones per mantenir i millorar l’obtenció de beneficis i l’acumulació de capital per als poderosos. 

Xile ho va patir al 1973 amb un cop d’estat però ho portava patint des de la victòria popular de la Unidad Popular amb boicots empresarials, intents colpistes, embargaments econòmics,... ara ho pateixen pobles com l’hondureny, amb el cop d’estat de Micheletti, el colombià, amb el govern narco-paramilitar d’Uribe, el maputxe, amb l’assassinat fa pocs dies d’un militant indígena a mans de l’exercit xilè, o el basc, amb l’estat d’excepció i les il·legalitzacions de partits,... 

En aquest 36é  aniversari del cop d’estat i mort del president xilè Salvador Allende hem de recordar, hem de fer un gran exercici de memòria històrica però no l’hem de fer des de la hipocresia d’aquells partits i organitzacions que recorden a certs personatges perquè han de recordar, perquè toca, sinó que hem de recordar a Salvador Allende, al poble xilè i a la Unitad Popular per tenir present un model de lluita i un procés revolucionari del que l’esquerra independentista catalana hem d’aprendre molt.

Hem d’aprendre dels cordons industrials, assemblees de treballadors amb grans capacitats decisòries que s’establiren a les grans zones industrials, dels que podem extreure’n lliçons per la nostra lluita contra el capitalisme i l’actual crisi; dels nuclis de la Unitat Popular on tota l’esquerra xilena treballava unitàriament molt més enllà de fites electoralistes; de la creació d’un programa revolucionari de govern com a base de presentació cap al poble; de la confluència en una sola central de treballadors com va ser la CUT (Central Única de Trabajadores) que mobilitza a gran part del poble treballador; però sobretot hem de saber combinar totes les formes de lluita no podem caure en l’error de creure’ns que dins el seu sistema ens deixaran avançar. L’imperialisme i les seves sucursals arreu del món es diguin Zapatero o Obama no permetran que una altre vegada s’aixequin els pobles i aconsegueixin victòries democràtiques com a Llatinoamèrica i si ho aconseguim ens atacaran amb totes les armes com van fer amb Xile, per això ens hem de preparar amb tots els estris de lluita que puguem, hem de saber combinar tots els mitjans de lluita.

Un altre aspecte importantíssim del procés xilè es que el reformisme ens amaga que va ser un procés d’alliberament nacional, com ells deien per la segona independència, un procés del poble xilè contra l’imperialisme ianqui, és a dir, una lluita per la independència i el socialisme a Xile. És així que podem lligar diversos paral·lelismes entre el nostre procés de construcció de la Unitat Popular i el que desenvoluparen els treballadors xilens.

Per últim, hem de saber aprendre dels errors i dels encerts del passat però  mai sense copiar ni calcar altres moviments, tot i que les lliçons fonamentals es mantinguin amb el pas dels anys, la nostra Unitat Popular no serà la xilena, la nostra via al socialisme serà diferent però a partir d’ara hauríem de tenir en compte les experiències dels que ens van precedir en la lluita. I com acabava l’himne de la Unidad Popular: