Entrevista:
El Moviment contra la Intolerància va
convidar-lo a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia
l'activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seua
assistència i aparegué espontàniament. Tenia reticències a unir la seua
imatge a aquesta associació?
–«Guillem és
un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa
diferent. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets
i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la
Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte
més universal. Guillem és altra cosa. És la defensa, radical, de la
identitat nacional catalana, sense que això supose deixar de respectar
i tolerar els altres. El Moviment contra la Intolerància no aplica eixe
sentit. Però coincidim: l'ésser humà està per damunt de tot, cap
ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l'informe Raxen
constata que la violència de signe ultra continua al dia.»
–Eixe
informe torna a situar el País Valencià al front de l'activitat neonazi
i feixista. Hi ha algun germen especial que ho explique?
–«Hi
ha un gran sediment antidemocràtic, major que en cap altre lloc. Les
bombes contra Joan Fuster i la quantitat d'agressions que es produïren
en la transició van ser la manifestació d'una violència feixista que
encara hui perdura sense que es produïsca cap reacció institucional.»
–En l'època que assassinaren el seu fill considerava perillós que fóra dels Maulets?
–«En
plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar
la vida. Però entrava dins del possible. Els catalanistes han sigut i
continuen sent víctimes ben identificables. A mesura que Guillem
augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi vèiem, i
ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups
de la ultradreta. La violència existent era un fet encara que no eixia
a la llum pública. Tot es reduïa a ‘baralles entre grups de joves' o es
deia que era cosa de ‘tribus urbanes'.»
–Eixa
versió va prevaldre també en el procés judicial per l'assassinat del
seu fill malgrat les proves de les connexions dels acusats amb els
grups d'ideologia neonazi. Què haguera significat el reconeixement
d'eixa relació?
–«Haguera comportat la
denúncia explícita, per part d'un tribunal, de l'existència
d'organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la
policia i les institucions polítiques. Però no volgueren entrar en eixa
via d'investigació i s'anà a jutjar estrictament l'autoria de la
ganivetada. S'esforçaren molt a despolititzar el crim del meu fill. El
reconeixement del seu assassinat per la seua militància nacionalista
era traure a la llum les misèries de la transició valenciana,
l'opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili
Attard que ens abocaren a un estatut de segona, i al conflicte no
resolt de l'anomenada Batalla de València que ha servit d'aliment al
manteniment de l'entramat feixista.»
–Considera
que l'actual degoteig d'assalts a les seus d'entitats culturals i
partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència
que va posar fi a la vida del seu fill?
–«Té
un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, Espanya 2000,
Alianza Nacional, Democracia Nacional, etcètera... són el mateix. La
connexió és clara. Tots arranquen de la teoria del falangisme: la
unitat d'Espanya és fonamental, per damunt de les regions, i els qui
vulguen trencar-la i no facen seus els símbols espanyols, són els seus
enemics.»
–Acusa la delegació del govern d'evitar donar resposta policial a eixe tipus de crim, que anomena de baixa intensitat?
–«Les
víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més pròxims i
algunes organitzacions d'esquerra, però no de les institucions. La
sensació d'impunitat és total. La llei de partits polítics, per
exemple, s'aplica només a l'esquerra abertzale, però també hauria de
servir per il·legalitzar els partits de l'extrema dreta que tampoc no
condemnen la violència i fan apologia del genocidi.»