D'una banda la fràgil cohesió interna del moviment i de l'altra les veus d'aquest mateix sector de l'EI denunciant les pràctiques "institucionalistes" i "verticalistes" d'alguns militants del nostre moviment són factors que fins fa poc descartaven totalment la participació a les eleccions europees, i a  d'altres àmbits.

No dubto de la bona voluntat i honestadat de la militància que s'ha implicat en II-SP i reconec que el candidat pels PP.CC està duent a terme una bona campanya  però tampoc dubto de la maniobra d'algunes organitzacions de l'esquerra independentista, que han aprofitat l'ocasió per a posicionar-se i reforçar-se davant del conjunt de l'EI. No nego la legitimitat de les organitzacions per a decidir el que cregin oportú però crec que per sobre de tot hi ha el dret de la militància a debatre amb calma i sense presses i decidir col·lectivament si el moviment s'embarca o no  en una aventura d'aquest abast.

Hi ha qui parla de la necessitat d'avançar emparant-se en la dialèctica, argument que considero vàlid, però precisament temps enrera s'acusava d'institucionalisme i de practicar el possibilisme als defensors d'avançar mitjançant la dialèctica. A hores d'ara encara no entenc aquest canvi sobtat de tàctica.

L'argument de la solidaritat internacionalista tampoc em sembla determinant; l'esquerra independentista ha de desenvolupar i aprofundir en aquest eix de treball, evidentment, però crec que en aquest cas calia canalitzar aquest  eix mitjançant altres vies  que impliquessin riscos menors per a la fràgil cohesió interna del conjunt de l'esquerra independentista.

A les comarques gironines  els moviments socials encara a hores d'ara desconeixen l'existencia de la candidatura i en el cas de la Plataforma en defensa del territori opositora a la MAT cal dir que fa 3 mesos se'ls  havia dit en assemblea que la CUP i l'EI no participarien d'aquestes eleccions europees i que la nostra aposta en aquest moment era prioritzar  el treball de base amb els moviments socials. La manca de consens, la immediatesa dels comicis, la manca de recursos...factors que impedien considerar seriosament aquesta possibilitat.   La sorpres a me la vaig endur quan un parell de setmanes més tard vaig començar a tenir coneixement de la candidatura a través d'un conegut portal d'internet independentista.

Cal dir també que una de les principals plataformes en defensa del territori dels Països Catalans com és la PDE ha demanat el vot nul en aquesta campanya.

A la meva ciutat, tret de l'assemblea d'endavant i d'un col·lectiu de Trotskistes:  la LI , ni el conjunt de l'esquerra independentista gironina ni el teixit associatiu ni els moviments socials s'han implicat en la campanya, bàsicament per la precipitació i les maneres amb que s'ha fet tot.

Això demostra que la verticalitat amb que s'ha gestionat l'afer, i l'allunyament amb els moviments socials i el conjunt de l'esquerra independentista no ha estat una fòrmula vàlida ni eficaç.

 Calia consensuar o com a mínim debatre a fons quina seria la participació del conjunt de l'EI en aquesta candiatura i respondre a preguntes tant inquietants com quin serà el paper d'un eurodiputat a l'EI en cas d'aconseguir obtenir representació.

Desconec quin serà el resultat en aquestes eleccions, però al marge de xifres i vots és evident que així no es poden fer les coses i que cal reprendre el camí de la Unitat Popular a través del debat democràtic obert  al conjunt de la militància i amb la  participació de tothom.