Però avui, posant-me al dia de l'actualitat, no m'he pogut estar d'escriure. I ho faré sobre Iniciativa Internacionalista, la candidatura criminalitzada, estigmatitzada i perseguida, i formada per independentistes dels pobles als què ens obliguen a viure sota el mateix estat. Jo, per la meua experiència en el grup, he tingut la sort de conèixer moltes de les persones que han fet possible aquesta candidatura unitària. I són gent de Galiza, Castella, Aragó, País Basc, Canàries, Astúries, Andalusia i de casa nostra que cada dia treballen des del voluntarisme i l'anonimat per la solidaritat, el respecte i la llibertat no només dels seus pobles, sinó la de tots els que l'anhelen arreu del planeta.

Perquè això és l'internacionalisme. Considerar que les lluites dels altres països vençuts també són les teues. I mostrar una estelada a Badajoz, una comunera a Vic, una ikurriña a Sevilla, una andalusa Vitoria o una saharui a Saragossa. Jo ho he vist moltes vegades, creieu-me, amb els meus propis ulls. Com les estelades que onejaven orgulloses al nostre concert de Madrid, entre prop de dues mil persones que ens van fer entendre que allà, com ací, està ple de companys que es deixen la gola i els braços pels valors d'amor i combat que ens agermanen. Perquè l'intrenacionalisme és avui un moviment en alça que està arrelant entre el jovent d'arreu de l'estat. I per això els fa tanta por i el consideren tan perillós.