Economia solidària, una alternativa en marxa

Article pulicat per la Redacció de Illacrua núm. 166

La crisi ha posat de manifest que el capitalisme, a més de ser un sistema econòmic socialment injust i ecològicament insostenible, és també intrínsecament inestable. D’altra banda, les respostes que els dirigents polítics donen a aquesta situació serveixen per omplir les butxaques dels rics, però no per resoldre els problemes de fons. Enmig d’aquest panorama confús, diverses organitzacions s’estan mobilitzant, tant perquè la crisi no la paguem els de sempre, com per proposar alternatives econòmiques diferents de les capitalistes. En aquest número parlem d’una d’aquestes alternatives, l’economia solidària, impulsada a Catalunya per la xarxa que duu el mateix nom, tot aprofi tant que fa unes setmanes va celebrar la seva cinquena jornada sota el títol:“Crisi. Alternatives des de l’economia solidària”.

15/06/2009 09:58 Hemeroteca

Un centenar llarg de persones van participar a la trobada de la Xarxa d’Economia Solidària (Xes), el 28 de febrer, a l’Ateneu La Torna, de Gràcia. Va obrir la jornada en Francisco Ferrer, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, per explicar molt pedagògicament la naturalesa de la present crisi, que per a ell no és una sinó moltes alhora: financera, immobiliària, dels bancs nacionals, de recursos naturals (augmenta el preu del petroli i dels aliments) i de paritat monetària (puja el ien i baixa la lliura esterlina). Tot seguit, també Enric Tello va reblar en la naturalesa múltiple de la crisi, que va caracteritzar alhora d’ecològica, financera, alimentària, energètica i macroeconòmica, i fins i tot del treball domèstic i d’atenció a les persones.

Segons el parer de Tello, que combina docència (és doctor en Història Contemporània i catedràtic del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona) amb la participació activa en els moviments socials (és membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya, entre altres entitats), les persones vinculades o properes als moviments socials hem d’intentar transformar aquesta crisi en una oportunitat. Tello proposa elaborar un programa mínim de reformes globals urgents que pugui compartir molta gent. A més, demana experimentar amb més radicalitat i “pensar com seria un món millor, sense reeditar vells vicis, ni avantguardes illuminades que ja ho saben tot”. Finalment, per a l’Enric, entre un programa de reformes mínimes urgents i aquesta línia en l’horitzó que s’ha d’anar eixamplant des de l’experimentació, cal emprendre una tasca intermèdia, que podríem anomenar “pràctica comunitària local”, que assagi formes de democràcia participativa en pobles i ciutats. Aquestes actuacions ens farien avançar en el camí per superar el capitalisme i, de fet, és per on ja transiten diversos moviments socials i xarxes d’actuació crítica.

Vinculant-ho encara més amb l’economia solidària, Tello es va referir al model econòmic proposat pel marxista nord-americà David Schweickart, que ell mateix ha batejat amb el nom de Democràcia Econòmica, i que vindria a ser una mena de socialisme de mercat amb les empreses gestionades pels treballadors en forma cooperativa. Per la naturalesa intrínsecament menys expansiva de les cooperatives en comparació de les companyies capitalistes, una Democràcia Econòmica permetria assolir més fàcilment uns nivells i tipus de producció i de consum que fossin sostenibles, la qual cosa, en canvi, no serà possible si, com a remei a la crisi present, es reedita una nova versió de keynesianisme, tal com proposen alguns sectors anomenats d’esquerres. Tello considera molt improbable que un “capitalisme verd” solucioni les crisis actuals.

Jordi Via, soci d’Arç cooperativa i membre de la Xes, va centrar la seva intervenció a parlar de l’economia social i solidària, que va definir com “una aportació pràctica a un escenari de transformació social” i la va caracteritzar com a “realitats socioeconòmiques transformadores pels valors que practiquen: ajuda mútua, autogestió, democràcia econòmica, equitat i responsabilitat social”. Es va referir, per tant, a cooperatives en les seves diverses branques (de treball, consum, crèdit, ensenyament, habitatge...), societats laborals, associacions que treballen en el camp social, entitats de finançament ètic i solidari, botigues de comerç just, etc., totes aquestes realitats ajuden a construir ja ara democràcia econòmica, ambiental i participativa.

Una fita estratègica en el camí per desenvolupar l’economia solidària és crear un mercat social, entès com una xarxa d’intercanvis regulars de béns i serveis entre milers de persones, entitats i empreses, regits pels valors de democràcia, equitat, solidaritat i sostenibilitat, que permetin als seus integrants resoldre una part significativa de les seves necessitats materials fora del mercat capitalista. El mercat social es concep com la culminació d’intensificar una pràctica que es troba al moll de l’os del cooperativisme en particular i l’economia social i solidària en general: la intercooperació, és a dir, la cooperació −sociopolítica però també econòmica− entre entitats del sector, i d’aquest amb els moviments socials, tenint present, com deia Tello, que l’àmbit local resulta especialment adient per dur a terme pràctiques intercooperadores gràcies  a la confiança i les possibilitats de participació que genera la proximitat.

És clar que, com va reconèixer Via, per tal que l’economia solidària pugui ser part de l’alternativa econòmica al capitalisme, necessita mantenir un delicat equilibri entre, d’una banda, ser prou eficaç per sobreviure i créixer en un mercat, el capitalista, governat per unes regles que li van en contra, i, de l’altra, no ser abduïda pels valors de la competitivitat, la desigualtat, l’autoritarisme i la insostenibilitat, que l’acabarien assimilant a la resta d’empreses.

La jornada de la Xes va acabar amb la presentació d’una desena d’experiències de treball cooperatiu, consum responsable (d’aliments o d’habitatges) o finances ètiques i solidàries, que, cadascuna a la seva manera, contribueixen a fer més suportable la crisi i més viable la superació del sistema que l’ha provocada. Així, per la sala d’actes de La Torna, plena de gom a gom, van desfilar experiències molt diverses: Nou Indret, una nova cooperativa de Vidreres que treballa amb la fusta, constituïda a partir de la crisi; el centre social Magdalenes, un espai ocupat al carrer Magdalenes, de Barcelona, que lluita contra l’assetjament immobiliari; Cocinitas, un grup de persones del barri de Sant Andreu, de Barcelona també, que s’intercanvien tuppers de menjar per guanyar temps i menjar més barat i millor, o les campanyes de Transparents.org o per una vaga d’usuàries dels bancs, que el 17 de març va treure la seva segona publicació, Podem! després de la de Crisi del 17 de setembre.

EINES PER AFRONTAR LA CRISI DES DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Tot seguit ressenyem sis entitats de l’economia social i solidària que ens poden ajudar a fer cara a la crisi.

Ofertademanda.net

¿Busques feina però no qualsevol feina, sinó una que tingui sentit per a tu i per a la societat, i on a més se’t tracti d’igual a igual, on siguis part activa del projecte i no un simple “recurs humà”? Llavors has de trobar-la en alguna empresa o entitat de l’economia solidària. Per aconseguir-ho, disposes d’Ofertademanda.net, el portal de l’ocupació de l’economia social que està creant una cooperativa de segon grau del mateix nom.

www.ofertademanda.net

Ara Coop

¿Unes quantes persones teniu al cap una manera de guanyar-vos la vida i la voleu dur a terme de manera democràtica i igualitària, és a dir, en forma de cooperativa, però teniu dubtes sobre la viabilitat econòmica de la idea, sobre els tràmits legals per constituir-vos en cooperativa, etc.? Doncs el millor és que acudiu a Ara Coop, una cooperativa de segon grau que fomenta la creació de cooperatives i que us oferirà assessorament gratuït.

www.aracoop.coop

Col·lectiu Ronda

¿Teniu problemes a la feina i necessiteu una assessoria que us orienti? ¿Potser fi ns i tot, uns quants de vosaltres esteu donant voltes a la possibilitat de marxar de l’empresa i constituir-vos en cooperativa o, si l’empresari la tanca, transformar-la en cooperativa? Llavors el Col·lectiu Ronda, una cooperativa d’assessorament que porta quasi 40 anys ajudant els treballadors i altres collectius populars, us pot acompanyar en el procés.

www.cronda.coop

Ecoconsum

Voleu saber què mengeu, alimentar-vos de manera més sana, relacionar-vos amb persones que tenen aquestes mateixes inquietuds i, al mateix temps, no enriquir les grans cadenes de distribució (centres comercials, hípers, grans súpers...), sense que això tampoc us suposi més despesa? Llavors podeu fer-vos sòcies d’una cooperativa de consum ecobiològic, d’on obtindreu fruita i verdura fresques, a més d’altres productes com oli, grans, xocolata... El cost superior d’aquests productes en elaborar-los a més petita escala i rebre’n el productor un preu més just, es compensa per l’absència d’intermediaris. Moltes d’aquestes cooperatives i grups de consum es coordinen en Ecoconsum; al seu web hi trobareu la més propera al vostrebarri o poble.

www.ecoconsum.org

Coop 57 i Fiare

¿Teniu uns petits estalvis, individualment o la vostra cooperativa o entitat, i no voleu contribuir a l’economia especulativa dels bancs i caixes que ha desencadenat precisament aquesta crisi? Doncs podeu dipositar-los a Coop 57, una veterana cooperativa de serveis fi nancers que ha fi nançat més de 300 projectes impulsats per associacions i cooperatives, o a Fiare, un projecte de banca ètica a l’Estat espanyol, que ja ofereix dipòsits garantits i crèdits a entitats socials.

www.coop57.coop i www.fi are.org