Segons alguns mitjans el ministre de l'Interior espanyol ha provocat un cert malestar al si de les cossos armats (al si dels sindicats policials especialment), per la culminació d’un procés d'externalització  dels serveis de traducció de les escoltes telefòniques (espionatge polític i vigilància de persones que parlen altres idiomes que l’espanyol). Un procés de privatització que gairebé ha duplicat el pressupost per a aquest any, que ascendeix a 4,5 milions d'euros.

Sota l’excusa de la creixent amenaça del “terrorisme islamista” i el crim organitzat internacional, el Ministerio d’Interior va externalitzar el passat any, per primera vegada, la traducció de les escoltes telefòniques i la transcripció dels enregistraments que realitza el Cos Nacional de Policia. La plantilla de 300 intèrprets que manté el departament policial, segons alguns mitjans, s'havia quedat petita, però, en comptes d'ampliar-la, Rubalcaba va decidir convocar un concurs públic, i Seprotec S. L. va ser l'adjudicatària per 2,6 milions d'euros.

Segons els sindicats dels cossos armats, com en el cas del portaveu de CCOO César Pérez, "Seria millor que aquests diners s'invertís a augmentar la plantilla de traductors d'Interior, formada per uns professionals de garantia, i no externalitzar el servei a una empresa que subministra traductors amb antecedents policials i penals i que van a tenir accés a informació delicada". Els “sindicalistes” dels policies es queixen que en amés d’una ocasió les persones contractades per aquestes empreses privades tenien fins i tot antecedents policials o penals (com tants altres agents de cossos armats, que resten blindats per la seva condició de funcionaris).

Malgrat que el contracte amb l’empresa privada Seprotec S. L. finalitza el pròxim mes de juny, Interior ja ha convocat un nou concurs públic, aquesta vegada per 4,5 milions d'euros, per a la "interpretació de declaracions orals, traduccions escrites, escoltes telefòniques i transcripció de cintes d'àudio o altres suports informàtics en llengües distintes de l'idioma castellà, tant de forma directa com inversa". Una dada que fa pensa si aquests recursos no estaran també adreçats a l’espionatge polític existents als Països Catalans, Galícia o al País Basc, per al qual aquestes empreses –ja privades- necessiten intèrprets nadius coneixedors del català, gallec o euskera.

El nou contracte amb l’empresa d’espies-traductors donarà cobertura a les investigacions del Cos Nacional de Policia de totes les comunitats autònomes, incloses Catalunya i el País Basc. I, tal i com ha exposat ja diversos mitjans, l'empresa adjudicatària estarà obligada a cobrir no només qualsevol idioma oficial, sinó també “els dialectes més comuns del país de procedència del detingut o víctima, i fins i tot els llenguatges especials per a persones discapacitades”.