L'esquerra independentista ha de ser al Parlament

Per Marià Miró, membre de la CUP de Berga

Després del clímax que va suposar l'elegant i multitudinària manifestació del passat 26 de març pels carrers de Barcelona va arribar l'inevitable desmoralització col·lectiva. Tots els milers de manifestants que aquella nit havíem recorregut els carrers vam tenir, l'endemà, una sensació de desconsol i d'impotència observant que tota aquella braó no traspassava, un cop més, l'hermètica bombolla política parlamentaria. El poder polític va tornar a decidir que enlloc de traçar vies de diàleg i donar resposta a les demandes de la societat civil ens dedicaria la censura i en el millor dels casos una minimització dels fets, la ridiculització dels manifestants i el menyspreu més absolut a la causa.

06/04/2009 14:26 Opinió

És a partir d’aquests fets que em vaig plantejar una sèrie de reflexions:

- Serà molt difícil avançar en les llibertats nacionals i socials si aquests són els polítics que ostentaran i administraran el poder a llarg termini.

-  La imposició sense diàleg s'ha repetit, es repeteix i es repetirà en conflictes futurs, només caldrà veure com es desenvoluparan els nombrosos conflictes actualment oberts que atempten contra el territori.

-  Ens trobem en una oportunitat i conjuntura històrica ideal, que difícilment es repetirà, amb la pèrdua de referencialitat independentista d'ERC, i el desprestigi constant d'ICV.

- L'àmbit de desenvolupament natural del procés revolucionari és el carrer, però aquest procés no té un altaveu clar pel conjunt de la societat. El Parlament és un altaveu i una caixa de ressonància mediàtica indiscutible, i a més, és la institució on es decideixen les qüestions més importants pels nostres pobles i comarques.

- Cal trencar d'una vegada per totes el parany desinformador al que ens tenen acostumats, complementat hàbilment pels grans mitjans de comunicació. Un fet imprescindible per tirar endavant i poder guanyar qualsevol lluita és ser present a la opinió pública.

- El Parlament és una plataforma propagandística de primer nivell que ajudarà a augmentar per una banda, la presència territorial de l'Esquerra Independentista i per l'altra, la fortalesa allà on ja té presència, potenciant així la pròpia activitat als municipis.

- És fàcilment detectable un important creixement de conflictes territorials. La política de submissió unànime de l'arc parlamentari actual davant dels interessos especulatius i dels poders financers així ho evidencia (transvasaments, línies de molt alta tensió, nous abocadors, noves instal·lacions d'incineració, nuclears, urbanitzacions, destrucció d'espais protegits, massificació eòlica..).

- La sola presència de l’opció rupturista i de base d'una candidatura que representi l'Esquerra Independentista al Parlament serà un revulsiu en l'independentisme i accelerarà el desprestigi dels partits polítics tradicionals generant una nova cultura política, fet que ens afavorirà.
 
-  Captarem part del vot de la majoria desil·lusionada i últimament abstencionista situant l'Esquerra independentista en una millor posició pel que fa a l'explicació de quin espai polític ocupa.

El quid de la qüestió és la sobrevaloració que es fa de la lluita institucional i del joc electoral. La gran majoria de la societat ho acaba abocant tot a la conjuntura parlamentària, perquè és en aquest ens on, al cap i a la fi, s'acabarà decidint el sí o el no.

Tot i no estar organitzativament preparats podem assumir el risc d'embarcar-nos-hi sent conscients que caldrà treball i capacitat, des de la diversitat que ens caracteritza, de calibrar, consensuar i bastir les intervencions i que, per fer-ho possible, caldrà la dedicació d'esforços per part de tots els militants.

 Tot això, però, només pot ser efectiu si comptem amb un treball fort al carrer i emmarcat en el projecte global d'aliances amb els sectors més conscients del nostre poble.

Hem de ser-hi i podem ser-hi!