Durant la protesta d'ahir, que va estar vigilada per la Policia espanyola, la presidenta de l'Associació Navarresa de Bibliotecaris, Asun Mestre, va explicar els motius que els havien dut a realitzar una mobilització en una data tan emblemàtica com el Dia del Llibre. "Más que celebracions, volem plantejar reflexions, perquè els episodis de censura i ingerència en aquestes biblioteques estan suposant un atac professional al lliure exercici en el nostre deure i a l'esperit de la biblioteca pública", va afirmar la presidenta de ASNABI.

Recordem que fa uns mesos l'ajuntament de Barañain, governat per UPN va ordenar suspendre la compra dels periòdics Gara i Berria per a la biblioteca pública.

Manifest a favor de la biblioteca pública "Biblioteques públiques per a tothom"

Perogrullo estaria orgullós del títol d'aquest manifest, si no fora perquè l'afirmació òbvia que planteja el títol s'està avui qüestionant en les biblioteques públiques de Navarra i en la societat navarresa per extensió. Els bibliotecaris estem alarmats. Els ciutadans, per descomptat, també ho estem.

L'alarma salta quan, allà per febrer de 2009, de la biblioteca pública de Barañain desapareixen (no pel seu propi peu) dos dels periòdics que acostumaven a compartir espai amb la resta. El motiu de la seva desaparició és que un ciutadà (en la seva qualitat de regidor), al que aquests periòdics no li acaben d'agradar, ho decideix així. També que altre ciutadà (en la seva qualitat de cap del Servei de Biblioteques), per motius desconeguts, ho decideix així. I sona, setmanes després, de nou l'alarma en les biblioteques públiques de Pamplona-Iruñea.

La funció de les alarmes és alarmar, i només escoltant-les podrem evitar que la patologia s'estengui, i així fer que tot quedi en un puntual esquinç cultural i moral que amb cures preventives torna a estar en el seu lloc; i entre les cures està el de fer balanç de les qualitats de la biblioteca pública. Això fem ara: les biblioteques, malament que els malgrat alguns ciutadans, no rebutgen.

Les biblioteques públiques estan fetes d'un teixit inusual, un teixit no comercializable, no ideològic, un teixit que s'expandeix, un teixit no censor. Aquí radica la seva grandesa, en la seva permeabilitat i la seva infinita capacitat. Quan s'edita un nou llibre, una nova revista, un nou periòdic, un nou pensament manuscrit, la biblioteca es fa immediatament uns centímetres més gran, amb l'única fi d'acollir al nouvingut, de fer-li un lloc. D'aquesta forma, tot el ja creat i l'encara per crear té un lloc, la biblioteca pública, en el qual poder respirar, alternar-se amb els de la seva espècie (la magnífica espècie de l'escrit) i fer-se accessible al món, als lectors.

I si no és així, la biblioteca pública malalta; i l'única teràpia per a reconstituir-la serà teixir-la de nou aquest vestit elàstic, reconstruir aquest continent de contingut infinit que mai s'hagué de trencar. La biblioteca pública és un dels enclavaments bàsics de la cultura. I la cultura, la civilització, no és sinó això: que una biblioteca ultraurbanita presti amb el seu millor somriure un llibre sobre l'escorça del bedoll. Que convisqui un llibre de física quàntica, donat suport tapa amb (no contra) tapa, al costat d'un que aposti fermament per la teoria de la relativitat. Que hagi llibres en paper, i que hagi altres que puguem llegir en internet. Que es creuin i saludin en l'entrada de la biblioteca el qual porta un disc de Salieri i el qual va a la recerca d'un altre de Mozart.

La cultura és que tot, totes, tots, tinguem cabuda en la biblioteca pública. Hem dit una i mil vegades que hi ha un llibre per a cada lector, amb l'aspiració somiada que tots podem ser amants d'un llibre, per a després convertir-nos en concubinos de centenars. Què succeïx llavors si no hi ha un llibre per a un lector? I encara pitjor: què succeïx si hi ha un llibre per a un lector i aquest llibre l'hi llevem a aquest lector de les mans? Si un llibre, una revista, un periòdic, un paper ple de tinta significant, no és benvingut a les biblioteques públiques, no ens enganyem, això significarà que un lector, i tal vegada altra, i altra, i altre lector, tan ciutadans com la resta, no són benvinguts a les biblioteques públiques. N

o, no ens enganyem: és com si instal·lem una corda amb el senyal de «prohibit» en la porta de la biblioteca i l'estenem o no en funció de qui s'acosta; és com si editem carnets de biblioteca de primera i segona categoria, uns magenta, altres d'altre color; és com si pengem en el dia del llibre grans rètols que diguin «llegeixin, però no ho llegeixin tot»; és com si a un lector d'un periòdic li donem altre periòdic, li donem el periòdic que a mi m'agrada, i no el periòdic que ell vol llegir; és com si posem entre cometes (i no subratllat, com degués) el «pública» de la biblioteca pública. Els quals subscrivim aquest manifest vam sentir que hagi arribat aquest trist moment que aquest manifest s'ha hagut d'idear, i signar.