El secretari general del sindicat, Daniel Bel, explica  al Punt que ha estat una «activitat pionera» i que ja s'hi han interessat altres poblacions. «Es tracta de corregir errors en les detencions i a l'hora de declarar, perquè els policies s'hi juguen el lloc de treball», manifesta. En els judicis simulats, basats en fets reals, hi van participar el jutge degà de Sabadell, Andrés Maestre Salcedo, i el fiscal Ignacio Abínzano.

Entre les simulacions, hi ha la d'un detingut sense emmanillar que, al calabós, comença a increpar els policies. Dos agents intenten reduir-lo amb dificultats i, tot seguit, s'hi sumen dos més. Mentre un bloqueja amb la cama el braç esquerre del detingut –a terra– i l'acaba trepitjant, un altre tiba del canell per emmanillar-lo; finalment li provoquen una fractura d'húmer. Comença el judici: un primer agent diu que ha vist que el tercer tenia el braç sota el peu; però el tercer nega els fets que havia provat el primer agent i l'informe forense, tot i que segurament per por. Segons el jutge, com a lliçó és millor admetre el que va passar, argumentar que va ser involuntari o qualsevol negació parcial, abans que no una de categòrica.

Consells pràctics
Tampoc no s'ha de polemitzar mai amb advocats o jutges durant la declaració: si hi ha dubtes és millor dir que un no ho recorda que incórrer en una contradicció. I el fiscal afegeix que és important ser espontani en l'exposició dels fets, ja que una narració que sembli memoritzada predisposa a considerar-la falsa. Tot i això, una de les participants en una altra simulació es va contradir tantes vegades que el jutge, fent broma, li va etzibar que li ho estava «posant molt bé» per condemnar-la. Cal seguir practicant.