Analitzant acuradament la situació, només es pot arribar a una conclusió : el problema  de  RENFE/ADIF a  Catalunya, i molt particularment a la Regió de Girona, ja no és només  una qüestió de mala gestió i de pèssima planificació o de menyspreu d'un servei públic, sinó que va molt més enllà de tot això: el maltractament  ferroviari a  casa nostre  està esdevenint  clarament  un contenciós de  caràcter  colonial, la qual cosa té una repercussió  directa en la degradació de  la qualitat de vida  de gran part dels ciutadans de la nostra  nació catalana. La prova  fefaent que el col·lapse de les infrastructures de transport  públic ferroviari convencional a Catalunya no és una qüestió menor  és que , si això  continua sense resoldre's , pot  provocar un efecte  negatiu en la competitivitat de les empreses, en el sentit que, els nous horaris i els retards continuats, poden esfondrar quelcom bàsic pel bon funcionament de l'economia i la racionalitat d'un país : el principi de la conciliació de la vida laboral i familiar, així com l'augment de  l'ansietat social .

En síntesi, aquesta és una qüestió de caràcter estratègic fonamental; en conseqüència els nostres responsables públics – polítics, econòmics i socials - haurien de reaccionar, sense  dilacions, davant d'aquest,  brutal  i agressiu, greuge comparatiu. Si no  volem ensorrar-nos col·lectivament  cal preservar, de totes totes , el servei  públic ferroviari del tren convencional  arreu  del país .