Segons el GOB, l’estoc d’habitatges buits ja existents i l’edificabilitat
permesa són més que suficients per a promoure polítiques de rehabilitació
i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de
sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Transició. En
definitiva, l’organització ecologista considera que no cal construir
més per donar solució a la problemàtica de l’accés a l’habitatge.
Segons les dades actuals, i sense comptar les instal·lacions hoteleres, a les Illes Balears hi havia el 2006 537.911 habitatges, dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any. A més, l’actual situació de crisi en el sector de la construcció ha suposat que moltes iniciatives urbanístiques hagin quedat sense acabar o no tenguin sortida al mercat. És el panorama de blocs de pisos o promocions d’adossats buits i sense acabar que es poden veure a Campos, Sa Pobla, Marratxí, Manacor o Santa Margalida.
Per al GOB, l’actuació del Govern hauria de prescindir de la construcció al sòl rústic de transició – a Marratxí, Esporles, Manacor i Sineu, on totes les ofertes s’han plantejat al sòl rústic- i , en cas que faci falta per assolir l’objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial, i sobretot, per garantir que les HPO es construeixen on realment hi ha necessitat social, complementar l’oferta de sòl urbà i urbanitzable amb altres mesures que es troben a l’abast de les administracions. Com ara promoure l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments; reconvertir el sòl urbà actual en sòl de protecció oficial; apostar per la reforma d’immobles degradats; i facilitar el lloguer de cases i pisos existents. En definitiva, el GOB proposa que l’administració pública promogui l’arrendament d’aquest estoc d’habitatges amb incentius als seus propietaris o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d’habitatges i sòl urbà retingut es poden reformar i rehabilitar amb suport públic, així s’evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.
Des de que es va plantejar la Llei Carbonero, el GOB ha vengut manifestant el seu desacord amb el plantejament d’aquesta Llei que finalment es va tirar endavant. El GOB considerà una contradicció posar a l’abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, amb el discurs d’investidura del president Antich que defensava no consumir ni un pam més de territori. Per a l’entitat, el creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic al procés urbanitzador i edificatori són una passa enrere del Govern Antich i per això demana que ara que s’ha fet l’oferta de sòl i que la majoria és urbà i urbanitzable, es descarti l’ocupació de rústic i s’opti pels habitatges buits. El GOB recorda que les polítiques realment efectives per a solucionar el problema de l’accés a l’habitatge passen fonamentalment per l’aprofitament del parc d’habitatges buits i desaprofitats.
Segons les dades actuals, i sense comptar les instal·lacions hoteleres, a les Illes Balears hi havia el 2006 537.911 habitatges, dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any. A més, l’actual situació de crisi en el sector de la construcció ha suposat que moltes iniciatives urbanístiques hagin quedat sense acabar o no tenguin sortida al mercat. És el panorama de blocs de pisos o promocions d’adossats buits i sense acabar que es poden veure a Campos, Sa Pobla, Marratxí, Manacor o Santa Margalida.
Per al GOB, l’actuació del Govern hauria de prescindir de la construcció al sòl rústic de transició – a Marratxí, Esporles, Manacor i Sineu, on totes les ofertes s’han plantejat al sòl rústic- i , en cas que faci falta per assolir l’objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial, i sobretot, per garantir que les HPO es construeixen on realment hi ha necessitat social, complementar l’oferta de sòl urbà i urbanitzable amb altres mesures que es troben a l’abast de les administracions. Com ara promoure l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments; reconvertir el sòl urbà actual en sòl de protecció oficial; apostar per la reforma d’immobles degradats; i facilitar el lloguer de cases i pisos existents. En definitiva, el GOB proposa que l’administració pública promogui l’arrendament d’aquest estoc d’habitatges amb incentius als seus propietaris o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d’habitatges i sòl urbà retingut es poden reformar i rehabilitar amb suport públic, així s’evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.
Des de que es va plantejar la Llei Carbonero, el GOB ha vengut manifestant el seu desacord amb el plantejament d’aquesta Llei que finalment es va tirar endavant. El GOB considerà una contradicció posar a l’abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, amb el discurs d’investidura del president Antich que defensava no consumir ni un pam més de territori. Per a l’entitat, el creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic al procés urbanitzador i edificatori són una passa enrere del Govern Antich i per això demana que ara que s’ha fet l’oferta de sòl i que la majoria és urbà i urbanitzable, es descarti l’ocupació de rústic i s’opti pels habitatges buits. El GOB recorda que les polítiques realment efectives per a solucionar el problema de l’accés a l’habitatge passen fonamentalment per l’aprofitament del parc d’habitatges buits i desaprofitats.