Les reivindicacions actuals a la premsa satírica de fa un segle

 Un article al diari Avui, Talment com si fos ahir: Catalunya i Espanya, posa sobre la taula l'actualitat del contingut polític de la premsa satírica i l'humor gràfic en general a casa nostra. El subtítol de l'article comparatiu del periodista Lluís Bou exposa que "Les reivindicacions catalanes són gairebé les mateixes ara que les que hi havia el 1917· Han passat règims de tota mena però ni Espanya ha pogut assimilar Catalunya, ni aquesta desfer-se de l'Estat espanyol". Un article que rescata la tradició satírica catalana a la premsa, amb una important vitalitat, i a la qual Llibertat.cat vam dedicar la secció "Humor amb llibertat", que durant aquest darrer any ha posat de manifest l'afirmació d'aquest article.

 

21/09/2008 20:28 Comunicació

L'article desenvolupa una comparació amb l'actualitat d'una vinyeta d'El Be Negre, que mostra les dificultats i entrebancs del pas de l'Estatut de Núria per les Corts espanyoles, el 1932. L'altre cas que exposa l'article és el d'una vinyeta publicada el 1918 a L'Esquella de la Torratxa, que reflecteix l'esperit federalista de l'època, que l'autor de l'article puntualitza que no reivindicava Espanya sinó el terme d'Ibèria.

L'article comparatiu no està redactat en clau independentista, en el cas del qual hauria d'haver-se remès a publicacions contemporànies més lligades al "separatisme" de l'època, com ara La Tralla, però exemplifica amb molta destresa els paral.lelisme amb la situació actual, en què un Estat la_cuca_fera_2espanyol irreformable és incapaç de pair i acceptar les reivindicacions més dòcils dels catalans. En qualsevol cas palesa les contradiccions de la classe política actual, encara ancora a les maniobres pidolaires envers l'estat centralista, que com 100 enrere no van aportar cap avenç.

"La relació sempre tortuosa entre Catalunya i l'Estat espanyol no ha canviat gaire des de principis del segle XX. La rica premsa satírica catalana d'aquella època reflecteix la incomprensió amb què eren acollides a Espanya les reivindicacions, i sorprèn la simetria amb l'escenari polític actual. Han passat gairebé 100 anys, però seguim en el mateix lloc. Ni l'Estat espanyol ha aconseguit assimilar Catalunya, ni aquesta ha aconseguit un Estat propi, però sí una autonomia. És una situació incòmoda, però el país ha sobreviscut a episodis delicats."