A més a més, es va demanqr que aquesta informació i tota la que es generara durant aquest procès arribara a totes les organitzacions implicades, que tothom a l'obra tinguera realment garantit el dret a una formació, informació i compliment de les mesures de seguretat i salut, correctes, d'acord amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i amb el Pla de Seguretat i Salut de la pròpia obra, i que aquesta formació i informació, fora veritablement adequada per a cadascun dels casos i riscos concrets de cadascun dels oficis i talls de l'obra (cosa que gairebé mai no passa).

 

Malgrat la poca assistència, cosa que des de la COS es valora amb una certa negativitat (no tan per la  banda d'aquest sindicat), si que han remarcat el fet d'haver estat parlant i contactant amb els treballadors de l'obra durant els dies previs, i sobre tot, durant el dia anterior a la concentració "quan s'estigué repartint el pamflet amb la convocatòria a més d'un centenar de companys que acabaven el seu torn de treball", ha estat prou positiu, doncs els ha servit per confirmar tot el que  temien, sobre tot el seguit d'agressions que tots els treballadors de l'obra han estat patint arran de l'accident.

 

Tot ho resumeixen amb les paraules RANCÚNIA i POR. Doncs, per a la COS "tothom té una gran rancúnia pel que va passar, i sobre tot envers CCOO i UGT, que una vegada més els van enganyar, quan els van vendre la idea que havien arribat a un acord amb l'empresa perque tothom qui parara de treballar els dies que es van convocar concentracions i aturades del treball convocades per aquests sindicats, cobrarien els dies "perduts"... Finalment, òbviament, no ha sigut així, arribant-se als extrems d'algunes subcontractistes, que o bé, els ho van descomptar de les pròpies vacances, els ho van descomptar directament de la nòmina... o fins i tot els van donar de baixa de la Seguretat Social, durant eixos dies... Tot ben barrejat amb amenaces vetlades, i amb l'inestimable ajut de l'empresa de seguretat privada Levantina de Seguridad (propietat del líder del partit feixista Espana2000), que fa que la major part dels treballadors tinguen por de parlar o de que els vegen amb gent "estranya". En definitiva, i malgrat tot, si que hi hagueren companys que parlaren, que agrairen la iniciativa, i que van parlar a dojo de la seua situació".

 

Ara, el que els queda a la COS, segons manifesten  "és treballar molt més. Aprofitar les escletxes que CCOO i UGT els obra amb les seues maniobres mafioses, i avançar amb la concienciació de les companyes i companys que pateixen aquesta violència de la sinistralitat laboral... sempre recordant, i fent ben visibles a l'Enrique, el Jose Manuel, el Luis Medardo i el Nelson; amb la intenció que el seu record, i que la denúncia d'aquesta situació allà on estiguem, siga una part més, que acabe per esdevenir pràctica "inconscient" o natural (com el respirar) de la nostra activitat, lluita i denúncia quotidiana."

 

La COS també va expressar "un especial record, i gratitut volem mostrar als companys de la COS i de l'Ateneu Popular la Canterella de Godella (l'Horta Nord), que malgrat no poder estar amb nosaltres en eixos moments, durant la concentració, ens van poder treure en directe al nou programa de ràdio "Ciutat Tanatori" que tot just feia dues setmanes havien començat a posar en marxa a la ràdio municipal del poble. Així com als companys i companyes de l'Accent, que en el seu darrer número, van publicar una esquel·la en record dels 4 companys."

 

 

Amb aquest acte es va:

1. Recordar als companys que van morir el 26 de maig en la aquesta obra.
2. Que la Fiscalia investigue amb profunditat i rigor les causes del terrible accident.
3. Que en la UTE (FCC Construcció i Grup Bertolín), s'eliminen els factors de risc que causen de forma directa i indirecta accidents com aquest.
4. Que es concrete com es va a realitzar la formació als treballadors en l'empresa, davant les di cultats de coordinació de les empreses subcontratadas.
5. Que s'amplie a totes les organitzacions sindicals el dret a la informació i control del procés d'investigació tècnica i de la resposta dels polítics.

Per la COS, cal continuar reivindicant a cada tall d'obra, en cada barri, en cada poble, les figures d'aquests quatre companys morts, "i de tots i totes les que es deixen la vida guanyant-se el pa, si realment volem bastir alternatives solidàries i justes al sistema que ens oprimeix com a persones, com a classe i com a poble".