En comptes d’avançar cap a quotes més grans d’autodeterminació (nacional, social i personal), les condicions de treball i vida de la classe treballadora d’avui semblen estar més properes a les reivindicacions d’aquell llunyà primer 1 de Maig de 1886.
Aquest Primer de Maig, jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques, la Intersindical-CSC sortim al carrer amb el lema “La seva riquesa és la nostra pobresa”.
Volem fer una referència clara i sense eufemismes a la crisi econòmica en què ens veiem immersos. Proves clares les tenim:
- les xifres de l'atur no paren de créixer.
- els augments salarials no arriben ni a l'IPC en la majoria de casos.
- els preus de les matèries bàsiques com l'alimentació s'han disparat molt per sobre d'aquest IPC.
- i això quan la banca i les grans multinacionals no paren de cantar els beneficis del 2007.
Els sectors industrials estan de ple en el problema de les deslocalitzacions, el sector de la construcció no aguanta la crisi i s'enfonsa i el sector serveis no pot donar resposta a aquesta situació. Tot aquest panorama té un clar perdedor: els treballadors i treballadores que no arribem a final de mes.
Tenim el convenciment que el Primer de Maig és un dia on mundialment s'ha de fer sentir el clam de les persones treballadores i volem animar-vos a sortir junts i juntes per cridar ben fort i alt a aquells (polítics, empreses, etc.) que ens han portat a aquesta situació que la classe treballadora trobarà les bones solucions.
Des del sindicalisme nacional i de classe som conscients que la nostra força és la unió i la solidaritat. I per fer-ho no hem d’oblidar la resta de lluites socials que aquests dies reneixen en el nostre país.
La Intersindical-CSC com a agent sociopolític dels Països Catalans no pot deixar de fer una crida mobilitzadora durant el Primer de Maig a recolzar a la Plataforma en Defensa de l'Ebre que el proper 18 de maig ha convocat manifestació a Amposta contra novament un transvasament que es va prometre que no es faria (més informació a www.ebre.net).
L’hemeroteca ens demostrarà que aquelles organitzacions polítiques i sindicals que un dia van fer pinya amb la Plataforma ara justificaran el transvasament a Barcelona. El recent sí “crític” de CCOO a la “interconnexió” només respon a una submissió pròpia d’organitzacions que obeeixen cegament a les directrius marcades des de Madrid i sense tenir en compte les solucions ni els anhels de les Terres de l’Ebre ni dels Països Catalans necessitem.
No hem d’oblidar que durant la crisi de rodalies les organitzacions polítiques i sindicals d’obediència espanyola van tancar files amb les justificacions fetes des de l’Estat en comptes d’encapçalar el desencís de la ciutadania catalana.
El sindicalisme nacional i de classe novament demostra qui està per la defensa del territori i qui està al costat de les lluites socials com les campanyes NO A LA MAT o SOM LO QUE SEMBREM entre d’altres, mobilitzacions a les que no hem de faltar.
Però el context de la manifestació del Primer de Maig de 2008 serà la pobresa a la que estem condemnada la classe treballadora. En els últims anys s'ha produït una pèrdua del poder adquisitiu de la classe treballadora catalana a l’hora que hi ha hagut un augment escandalós de les rendes del capital. En conseqüència, les rendes del treball participen menys en la riquesa total del país.
A tall d’exemple a nivell europeu, el sou dels principals directius de grans empreses de la UE és fins a 300 vegades superior al salari mitjà europeu, de manera que es pot considerar certament com a vergonyós que s'insisteixi a demanar moderació salarial, com reclama el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trinchet que afirmava aquest mes d’abril que la millor recepta per frenar la inflació és la contenció dels salaris.
Una insuficiència salarial que es veu agreujada per l’escandalosa pujada dels preus de consum:
Concepte Preu 2002 Preu 2007 Augment % Cafè amb llet 0,6 1,2 100 Barra de pa 0,54 0,85 57 Oli d'oliva 2,3 4,6 100 Enciam (kg) 0,67 0,99 47 T- 10 Metro 5 7 40 Habitatge (m2) 1.200 2.675 122 Lloguer (m2) 6,25 8 28 Carn de pollastre 1,95 4,54 132 Patates 0,6 0,92 53 Ceba (kg) 0,65 0,85 30 Pastanaga (kg) 0,79 1,1 39 Bleda (kg) 0,86 1,65 91 Poma (kg) 1,01 1,39 37 Cinema 4,5 6 33 Perruqueria 9 12 33 Consumició bar 0,9 1,5 66
*Font: Comissió Socio-laboral Endavant (OSAN) a www.endavant.org Abril 2008
Aquests preus, s’han pres com a valors estàndard i com a mitjanes entre les principals ciutats dels Països Catalans. Cal tenir present també, que els preus dels productes frescos han augmentat entre gener de 2007 i gener 2008 una mitjana d’un 40% més sense que poder real dels salaris de treball i pensions públiques hagin tingut una pujada superior al 4,16% entre les mateixes dates.
En aquest Primer de Maig els objectius sindicals a reivindicar des de la militància de l’Esquerra Independentista els canalitzem a:
• Millorar el poder adquisitiu (augmentar la capacitat de compra) dels treballadors i treballadores per lluitar contra la pobresa.
• Reivindicar uns millors salaris (increment de les quantitats reals) i reduir les diferències entre les diferents branques d’activitat.
• Assolir la igualtat de salaris entre els grups i categories professionals, frenar la dispersió salarial entre les més baixes i les més altes.
• Impulsar una pressió especial a la negociació col•lectiva perquè sigui realment democràtica i participativa i que les persones afectades tinguin tot el poder per decidir quina és l’estratègia a seguir en cada empresa i branca d’activitat.
• Aconseguir un tracte social més just al conjunt de la classe assalariada amb una política fiscal que gravi els que més guanyin.
La Intersindical-CSC reivindica millors condicions salarials com a principal reclamació sense oblidar que el nostre objectiu són unes condicions de treball i de vida dignes i de qualitat, en el seu conjunt, en el Marc Català de Relacions Laborals i l’Espai Social Català que ens portarà la independència.
I el dia 1 és un bon moment per demostrar-ho, fem-nos sentir i assistim als actes programats per l’Esquerra Independentista i pel sindicalisme nacional i de classe arreu del país.