El dimarts 13 Guillem Agulló havia estat enterrat al cementiri de Burjassot, en un acte de comiat i denúncia que va reunir un miler de persones. Durant els dies posteriors va créixer un sentiment d’indignació que es va manifestar amb esqueles, manifestacions i en la creació de col.lectius unitaris que expressaven el rebuig a la impunitat del feixisme. Moltes veus es van alçar en aquell moment per denunciar aquesta impunitat: el 15 d’abril un article a El Periódico denunciava l’existència de camps d’entrenament paramilitar de grups feixistes a Montanejos, Bétera i Nàquera. Per una altra banda, el diari valencià Las Provincias iniciava paral.lelament una campanya apologètica dels assassins del Guillem, citant informacions policials i arguments de l’advocat (un ex-fuerzanovista) dels agressors, intoxicant el cas, criminalitzant les víctimes i desviant el caràcter polític d’aquest assassinat. Aquesta campanya intoxicadora de Las Provincias aniria pujant de to a mesura que creixia la indignació entre la població.
Quinze anys després el principal implicat d’aquest crim continua formant part de grups neonazis que actuen de manera violenta, tal i com es va posar de manifest amb la seva implicació en l’anomenada “Operació Pànzen”, en què es va desarticular un grup violent ultradretà que comptava amb nombroses armes de foc. Després de romandre 4 anys a la presó aquest neonazi continua movent-se en la impunitat fins al punt d’haver-se presentat com a càrrec electe a les darreres eleccions municpals pel partit ultra Alianza Nacional (AN). Altres implicats per aquest crim ni tan sols van trepitjar la presó.
Durant aquests anys la figura de Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de la denúncia contra la impunitat amb què compten dels grups feixistes. Un crim i una data que marquen la puixança de la impunitat del feixisme, especialment al País Valencià, i la seva pervivència actual en l’oasi del “talante” espanyolista del PSOE.
Des d’aleshores ençà s’han comès desenes de crims feixistes que ha comptat amb la mateixa impunitat. En 15 anys, segons un informe publicant aquests dies, s’han comptabilitzat fins 75 assassinats amb motivacions feixistes a l’Estat espanyol (caracteritzades per l’espanyolisme, l’odi racial, el masclisme, la persecució de la dissidència...).
Però la violència feixista (les agressions, però també la intimidació i la contaminació dels valors reaccionaris) no és només un fenomen que perviu per una moda juvenil. No es tracta d’una expressió “tribal urbana.” La mort de Guillem Agulló, i la de moltes altres persones, no s’haguessin produït sense la cobertura amb què compten els elements executadors d’aquestes agressions, que s’alimenta per la condescendència judicial, la familiaritat policial o la indulgència mediàtica. La carnassa feixista creix perquè es nodreix a certs camps de futbol, macrodiscoteques, gimnasos o casernes. Una carnassa alimentada des d’interessos de despatx, activament o per omissió.
La impunitat alimenta les agressions feixistes. I només destruïnt aquesta impunitat podrem aturar que aquests grups es reprodueixin com un càncer a la nostra societat. Precisament al País Valencià és el lloc on actuen de manera més impune, perquè compten amb una xarxa de finançament i cobertura vinculada al terrorisme espanyolista practicat durant els anys 70 i 80 contra les expressions de catalanisme i l’esquerra. L’independentisme, la bèstia negra per aquests grups feixistes, hem estat i serem per aquest motiu el seu objectiu principal. Per aquesta raó van assassinar el Guillem. Per això la impunitat continua sent el nostre pa de cada dia.
Per saber-ne més:
- Capvespre emotiu a Burjassot en homenatge a Guillem Agulló