En aquest sentit, el col.lectiu ecologista també culpa a diferents departaments de la URV, els quals reben importants ingressos de la química, d'amagar els efectes de la indústria tarragonina sobre la salut dels i les ciutadanes i el territori, i de culpar al transit de vehicles la presència de plom als aqüífers i al sòl.

Els arguments que esgrimeix el col·lectiu conservacionista són els següents:

· Estudis independents, rigorosos i avalats per la comunitat científica mundial indiquen que la incidència de les activitats industrials en la salut de la població és real i quantificable, tant a nivell de mortalitat com de morbilitat. En aquest sentit, existeixen diversos estudis i informes fets per l’Organització Mundial de la Salut (programa Clean Air for Europe) i per universitats de prestigi a nivell europeu (St George Hospital Medical School de la Universitat de Londres) que mostren una clara correlació entre els nivells de contaminants d’origen industrial i urbà (partícules, diòxid de nitrogen, ozó) i el risc de patir malalties respiratòries, cardiovasculars i tumorals.

· Existeixen diversos Atles de Mortalitat, com els elaborats per l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (a nivell estatal) i la Universitat Pompeu Fabra (a nivell de Principat), que posen de manifest l’elevada incidència de diverses malalties relacionades amb la contaminació en la demarcació de Tarragona. En comparació amb la resta de Catalunya, cal tenir present que l’àrea metropolitana de Barcelona presenta també uns índexs de contaminació per sobre del que seria admissible, i que allí el govern ha hagut de posar en marxa un Pla especial per paliar els efectes de la contaminació sobre la salut de la població. A Tarragona, sempre a la cua respecte a la resta de territori català, ni tan sols s’han establert Zones de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, tot i superar-se reiteradament els nivells de risc per a la salut d’alguns contaminants perillosos.

 · No existeix cap precedent d’estudi epidemiològic rigorós al Tarragonès, ni tan sols a nivell de demarcació. Únicament hi ha alguns estudis parcials i tendenciosos del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, que indiquen que els nivells de contaminació es troben per sota dels llindars admissibles. En cap cas, aquests estudis no poden qualificar-se d’epidemiològics ja que no es basen en incidències de morbilitat i/o mortalitat en la població, sinó en subjectes tan passius com les bledes silvestres!

· Qualsevol estudi epidemiològic que agafi com a referent les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), obviarà la incidència de contaminants que aquesta xarxa no analitza i que tenen una incidència directa i demostrada científicament, com les dioxines i la partícules de tamany inferior a 2.5 micres (PM 2.5). Hi ha a més altres contaminants no analitzats (ni tan sols identificats) i emesos per la petroquímica en quantitats ingents. Es dona el cas, a més, que moltes de les estacions d’anàlisi d’aquesta Xarxa es troben situades en indrets poc afectats per contaminació directa, ja sigui d’origen urbà (trànsit, calderes) o d’origen industrial. En altres casos no funcionen, simplement. No seria molt més lògic correlacionar l’estudi amb la Xarxa que analitza en continu les torxes i fumeres del polígon (XEAC)?

· Els mateixos Serveis Territorials del Departament de Salut a Tarragona reconeixen que el nivell de partícules (PM10) es troba per sobre de les recomanacions de l’OMS, i segurament amb pics puntuals a les zones properes a carreteres o indústries que poden duplicar o triplicar el valor dels 40 micrograms per metre cúbic. Per tant, és absurd contradir el criteri de l’OMS dient que aquest nivell no té cap efecte sobre la mortalitat i morbilitat de la població.

Per aquests motius, demanen a les institucions que siguin transparents i alerta del fet que cada cop hi ha més lligams econòmics de la URV amb l'AEQT, mitjançant beques i càtedres, el que posa en qüestió la seva credibilitat acadèmica. Un fet que el SEPC també ha denunciat vàries vegades i que consideren que forma part de la dinàmica privatitzadora de l'ensenyament superior.