També demana que s’insti al bisbat lleidatà a retirar l'escut d'armes dels borbons
de la façana principal de catedral nova de Lleida i que es declari la
monarquia borbònica espanyola com a institució no grata a la nostra
ciutat.
El text de la proposta presentada era el següent:
INTRODUCCIÓ
El 25 d'abril de 1707, a la població manxega d'Almansa, els exèrcits borbònics, comandats pel duc de Berwick, van derrotar la coalició austriacista en una batalla sagnant. Arran d’aquesta derrota, les tropes francocastellanes ocuparen els Regnes d'Aragó i de València i una part de les terres de ponent del Principat de Catalunya. Aquell mateix any, Xàtiva, Vila-real i Lleida foren saquejades i incendiades com a mesura de càstig ordenada per Felip V de Borbó, que el 29 de juny de 1707, signà els Decrets de Nova Planta per a l'Aragó i València, que més endavant també promulgà a Mallorca (1715) i Catalunya (1716).
En el Decret de 1707, el rei Borbó exposà les seves intencions en els següents termes: "He juzgado por conveniente (...) mi deseo de reducir todos los reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla". Per tant, la dinastia dels Borbó fou la responsable de la liquidació de les institucions sobiranes dels Països Catalans i des d'aleshores passàrem a ser considerats com a un territori ocupat i s'inicià un procés de castellanització de la nostra nació que encara avui dia patim.
A les comarques del País Valencià la derrota de 1707 és recordada popularment amb la dita "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", expressió ben certa si tenim en compte que sense aquell fatídic 25 d'abril mai s’hauria esdevingut l'11 de novembre de 1707 a Lleida. No en va, fórem ocupats però mai vençuts, atès que durant 300 anys la resistència als Estats espanyol i francès ha estat constant i, avui dia, malgrat tot, continuem lluitant per recuperar la nostra sobirania nacional.
El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d’una consciència nacional crítica i participativa i amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa, la caiguda de Lleida, i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal de l’ajuntament de Lleida l’aprovació de la següent resolució:RESOLUCIÓ
1.- Que l’ajuntament de Lleida instal·li una placa o monument commemoratiu en una cèntrica plaça de la ciutat on es recordi l’efemèride i als resistents lleidatans de 1707.
El 25 d'abril de 1707, a la població manxega d'Almansa, els exèrcits borbònics, comandats pel duc de Berwick, van derrotar la coalició austriacista en una batalla sagnant. Arran d’aquesta derrota, les tropes francocastellanes ocuparen els Regnes d'Aragó i de València i una part de les terres de ponent del Principat de Catalunya. Aquell mateix any, Xàtiva, Vila-real i Lleida foren saquejades i incendiades com a mesura de càstig ordenada per Felip V de Borbó, que el 29 de juny de 1707, signà els Decrets de Nova Planta per a l'Aragó i València, que més endavant també promulgà a Mallorca (1715) i Catalunya (1716).
En el Decret de 1707, el rei Borbó exposà les seves intencions en els següents termes: "He juzgado por conveniente (...) mi deseo de reducir todos los reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla". Per tant, la dinastia dels Borbó fou la responsable de la liquidació de les institucions sobiranes dels Països Catalans i des d'aleshores passàrem a ser considerats com a un territori ocupat i s'inicià un procés de castellanització de la nostra nació que encara avui dia patim.
A les comarques del País Valencià la derrota de 1707 és recordada popularment amb la dita "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", expressió ben certa si tenim en compte que sense aquell fatídic 25 d'abril mai s’hauria esdevingut l'11 de novembre de 1707 a Lleida. No en va, fórem ocupats però mai vençuts, atès que durant 300 anys la resistència als Estats espanyol i francès ha estat constant i, avui dia, malgrat tot, continuem lluitant per recuperar la nostra sobirania nacional.
El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d’una consciència nacional crítica i participativa i amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa, la caiguda de Lleida, i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal de l’ajuntament de Lleida l’aprovació de la següent resolució:RESOLUCIÓ
1.- Que l’ajuntament de Lleida instal·li una placa o monument commemoratiu en una cèntrica plaça de la ciutat on es recordi l’efemèride i als resistents lleidatans de 1707.
2.- Que l’ajuntament de Lleida retiri el bust del Borbó Juan Carlos I que presideix la Sala de Plens, atès que es tracta d’un descendent de Felip V i que és el representant d’una monarquia lliberticida i anticatalana, responsable de l’abolició dels nostres furs i constitucions.
3.-
Que l’ajuntament de Lleida es posi en contacte amb el bisbat de Lleida
i l’hi sol·liciti la immediata retirada de l’escut d’armes dels borbons
que presideix la façana de la Catedral Nova de Lleida.
4.-
Que l’ajuntament de Lleida declari públicament com institució no grata
en la nostra ciutat, la monarquia borbònica espanyola.