I com s’ensumava a l’aire, aquest no serà el darrer. Perquè en Toni Roig estava ben endins de totes les persones que estimam aquesta terra i aquest país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Uns Països Catalans pels que en Toni, cada dia, lluitava, no callava mai, mai, i s’hi deixava la vida.
L’acte començà amb un seguit de parlaments: el pare Toni Vallespir i el pare Francesc March, que ens recordaren la lluita que aquests darrers temps unia en Toni Roig a La Real i a Son Espases, on el govern sembla que d’aquí a pocs dies, enterrerà una de les banderes que va esgrimir aferrissadament contra el PP, per a la fi, construir-hi el nou hospital. En Toni ja no hi serà per veure-ho, però... què ens hauria dit, qualsevol dia a qualsevol plaça de qualsevol poble de Mallorca? "Bona nit a tots manco a un!" hauria dit, i així és com començà a donar-nos les gràcies la seva dona, Maria Ramis. Un poc abans, Rosa Bueno, de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma era incapaç de contenir les llàgrimes mentre pronunciava les seves paraules d’agraïment. També intervengueren els representants de l’Obra Cultural Balear i Francesc Vallcaneres, investigador i folklorista, que recità un emotiu Assaig de càntic al temple de Salvador Espriu. Entremig de tot això, un dels moment més significatius del vespre fou el pilar que els Castellers de Mallorca aixecaren cap el cel al so d’una Muixeranga d’Algemesí tocada per en Manel i en Pere Martorell, integrants d’Al-Mayurqa, i que ahir més que mai, sonava a himne d’uns Països Catalans que tornen a estar de dol per la pèrdua d’un dels seu referents en la lluita. Perquè si Toni Roig va ser un lluitador incansable per la llibertat d’aquest país, en el terreny musical no fou menys, i aconseguí contribuir de manera inqüestionable a que la cultura popular de la seva illa, no sols no es perdés, sinó que tengués una nova embranzida, i que el que massa vegades era pur folklorisme, es convertís en una arma de futur per a poder cantar, clar i en català, tot allò que ell cantà i que molts altres callaren.
L’acte clogué amb música, com digué la seva germana, Lina Roig que no podia ser d’altra manera. Ella interpretà amb el seu violí El Cant dels Ocells. I tot seguit, els components, més antics i més nous, d’Al-Mayurqa, s’ajuntaren enmig del claustre per tocar el Bolero de Pòrtol. I fou potser un dels moments que més cors encongiren, perquè tocaren amb les llàgrimes als ulls, i amb en Toni sempre present. En Biel Majoral posà tot seguit la veu a Què té aquesta terra nostra? I el cor de La Real a Consciència. Però l’acte no podia acabar sense l’audició de No ens fareu callar , amb la veu d’en Toni.
En Biel Majoral ja ho insinuà, i si finalment pot esser, i reconvertir-se en homenatge, el camí ens l’ha mostrat en Toni, en tots els aspectes, i la pròxima cita que tenim amb ell és clara: 30 de novembre al Palau de la Música Catalana.
Per saber-ne més:
Toni Roig del grup Al-Mayurqa ens ha deixat. Llibertat.cat