Pel diari le Monde (18/19.03.07) se sap que el ministeri de la defensa francès va refusar que les fortificacions de Lilla (segons Vauban la “reina de les ciutadelles”) Baiona i Mont-Louis fossin a la llista prevista per l’Estat per motius d’incomptabilitat amb els criteris de la Unesco.
El batlle de Mont-Louis J. M. Larmet com a exmilitar va poder fer mans i mànigues per “convèncer el ministeri de la defensa” del contrari, tot i que Mont-Louis és la seu del Centre Nacional d’Entrenament Comandos, “unitat única a Europa” de formació guerrera de xoc (Indépendant 9.01.07).
Per justificar l’acceptació posterior de Mont-Louis l’armada al·legà que és una “guarnició poc sensible”. Aparentment no tem gaires protestes en un país subjectat des del 1659 on pot, malgrat enganyoses promeses de restitució i gràcies al silenci còmplice dels polítics, continuar a ocupar una gran part del Palau Reial a Perpinyà.
Per si no fos prou el batlle Larmet vol assegurar-se una victòria compartida per tothom. Per manipular l’opinió protagonitza cops d’efecte mediàtic sense regatejar esforços. Aquest estiu ha reeixit a conjuminar la presència a Mont-Louis del ministre de l’armada francesa Hervé Morin- que lloà “el lloc mític de l’armada francesa”- del futur secretari d’estat de la joventut i dels esports B. Laporte i... dels més emblemàtics dels nord-catalans vestits de paracaigudistes, els de la USAP, invitats a compartir exercicis miltars amb els comandos. La gran foto a la portada de l’Indépendant, el diari més llegit a la Catalunya del Nord, i la conclusió del repòrter: “Quina jugada, aquests militars!” atesten l’èxit de la maniobra! (21.07.07).
En Larmet pot ser orgullós de disfressar-se públicament de Vauban: com a fi estrateg i fidel successor culmina la tasca encarregada pel rei Lluís XIV al seu enginyer militar. Al segle XVII l’armada francesa va arrasar moltes cases (Elna, Arles, Ceret....), pobles sencers (Aiguatèbia), destruir monuments magnífics arreu del país (esglésies i convents en particular el de Vilafranca amb 42 columnes de marbre), refer fortaleses (Bellaguarda al Pertús); terroritzar, exiliar, torturar i esquarterar catalans per annexar el país, suprimir les institucions, prohibir la llengua i així mutilar i afeblir la resta de Catalunya en vista d’una conquesta posterior ja programada (Almansa, Barcelona).
Com que aquells fets queden ocultats els polítics ho tenen ara molt fàcil: els basta proclamar que Vauban era un “humanista”, “un tio fantàstic” (Frêche president de la Regió), organitzar festes de “reconstitució històrica” en les quals hom pot “sentir cantar, ballar, actuar els habitants amb vestits de l’època"..... (Indépendant 17.08.07.), o oferir als clients dels restaurants de Vilafranca i Mont-Louis estovalles en l’honor del “geni” per fer-los empassar literalment el bombardeig mediàtic. Quina mestria -vergonyosament pressupostada pel Conseil Général- en l’art de la manipulació i falsificació perfeccionat des del segle XIII per finalitzar el projecte polític d’anorreament de Catalunya!
El col·lectiu “No a Vauban a la Unesco” espera que aquestes estratègies politicomediàtiques es tornaran contraproduents - llevat que la Unesco hagi substituït els ideals de pau, respecte i solidaritat entre pobles per la glorificació dels genis militars, la mitificació dels conqueridors, el menyspreu del dret a la memòria històrica dels vençuts.
El col·lectiu confia també que el senyor Colomines director d’Unescocat no exerceixi el seu càrrec en detriment dels catalans del nord, les primeres víctimes dels paranys francesos, i que sabrà assumir les responsabilitats nacionals que li pertoquen pel fet d’haver afirmat a Perpinyà en una entrevista al Punt “som o pretenem ser la veu de Catalunya” (21/27.07.07). Esperem també tenir el suport de totes les entitats i persones que van fer possible al País Valencià la constitució de la “Comissió de la Veritat” per fer justícia