Així, tot i que la ciutat d'Amed, i el Kurdistan del Nord en general, són una zona rica en recursos, es veuen espoliats per la República turca, cosa que la converteix en una àrea deprimida econòmicament, com ho mostren les altes taxes d'atur, eltreball infantil o el fet que de les 21 ciutats del Kurdistan del Nord, 18 es comptin entre les més pobres de Turquia.

En canvi, als inicis de la Turquia independent, als anys 20 del segle passat, Amed era una ciutat econòmicament puixant. Baydemir va explicar que era la tercera ciutat de la República. A més, el Kurdistan del Nord té importants reserves de marbre (el 23% del total que hi ha al món), produeix un 70% de l'energia elèctrica que consumeix Turquia i el 60% del petroli que es produeix a l'Estat surt d'allà.

El paper espoliador de Turquia és especialment opressiu perquè, a més, impedeix que arribin les ajudes que sol·liciten a la UE. En concret, la ciutat d'Amed ha vist frustrats un projecte de construcció d'habitatges per a refugiats (que requeria 30 milions d'euros de la UE) i un projecte de recollida selectiva de residus (22 milions d'euros) per la negativa del govern d'Ankara a signar l'aval.

Així doncs, l'opressió del Kurdistan no se centra tan sols en la persecució de la llengua i la cultura, sinó que té un important fonament econòmic. Baydemir no és gaire optimista amb el panorama internacional. Respecte a la UE i les relacions amb Turquia, va afirmar que Brussel·les tan sols "pregunta" per la qüestió kurda, però que no arriba a "prendre posició". També considera que, amb la perspectiva de la divisió de l'Iraq en tres estats, un de xiïta, un de sunnita i un de kurd, aquest darrer és l'únic que no compta amb l'aquiescència de les potències regionals, Iran i Síria (a més de Turquia, no cal dir-ho). Tampoc creu que l'ascens dels islamistes moderats al poder a Turquia permeti afrontar el conflicte polític partint de la democràcia perquè els partits turcs de tot l'arc parlamentari comparteixen plantejaments gairebé idèntics respecte a la problemàtica nacional dels kurds.

L'alcalde d'Amer també va parlar de la situació de la dona al Kurdistan. Les dones eren una font d'autoritat important en la societat kurda tradicional, però els anys d'enfrontament militar han provocat l'èxode del camp a les ciutats i, consegüentment, l'afebliment d'aquest paper en la societat. Aquest fet ha provocat que en els darrers anys l'índex de suïcidis femenins hagi augmentat de manera preocupant. 

Baydemir, però, està convençut de les potencialitats del seu poble: "Si ens permetessin aprofitar els nostres recursos durant tan sols cinc anys, l'àrea d'Amer passaria per damunt d'Istambul".

Per saber-ne més:
El Kurdistan del Sud, entre l'autonomia i la independència. Llibertat.cat 19.03.07

Turquia vol entrar a l’Iraq per acabar amb el PKK. Llibertat 16.06.07 

Els kurds aconsegueixen per primera vegada fer entrar 23 diputats al parlament turc. Llibertat.cat 24.07.07