En cada etapa, la metròpoli va comprar la burgesia dependent amb aquestes o altres cessions fiscals i comercials. Cal que entenguem que tenim una classe dirigent que no mereix altre qualificatiu que el de venedorsdepatries.

No obstant això, nosaltres i el nostre país vivim actualment immersos en altra època històrica: la de la transició de capitalisme al socialisme. En aquesta batalla d'enormes proporcions, la contradicció principal és a Canàries la mateixa que en el conjunt d'un planeta en què el capitalisme ha globalitzat fins a fora mida: la contradicció entre el capital i el treball.

Independentment de la nostra voluntat o de les nostres simpaties, no podem eludir aquesta realitat fonamental que sacsejaa i travessa totes les realitats nacionals i estatals del planeta. Les canàries i els canaris no estem al marge d'aquest procés històric. La nostra roba es fa a Nicaragua, el nostre menjar a Xile o Alemanya, les nostres sabates a l’Índia, els nostres mòbils a Singapur o els nostres televisors a Xina. Participem, bé com víctimes, bé com beneficiaris, de l'estat actual de coses a nivell mundial.

Ja explicava Engels que si la humanitat no avançava cap al socialisme, avançaria cap a la barbàrie. I és en aquest món de barbàrie, de guerres pels recursos, de destrucció mediambiental, de fam i explotació extrema de la immensa majoria de la humanitat, en el qual el poble canari, que pateix no només les generalitats, sinó també les particularitats nacionals del capitalisme, ha de decidir el seu futur.

Així, doncs, la contradicció principal a Canàries és, també, la contradicció entre capitalisme i socialisme. Però per a poder accedir a solucionar-la, cal solucionar la contradicció que està en primer pla. I aquesta contradicció és la condició colonial del nostre país, la contradicció entre independència nacional i colonialisme.

És com si tinguéssim un cordó lligat amb un nus doble (dos nusos). Diguem que el de baix és el nus principal. No obstant això, no podrem deslligar-lo fins que no deslliguem primer el qual està dalt. Dita d'una altra manera: la independència nacional és necessària per a poder adoptar sobiranament el camí al socialisme.

En sentit més estricte, convé parlar en el sentit que el colonialisme és la forma que adopta el capitalisme a Canàries en l'actual període històric, de manera que, a la pràctica, les dues contraccions estan nuades en una sola.

La burgesia canària viu dels marges de la intermediació i dels recursos fiscals posats a la seva disposició pel règim colonial. Oposar-se al colonialisme, defensar la independència nacional, seria el seu suïcidi com classe. Per això no pot haver un independentisme de dretes, excepte com a fenomen marginal protagonitzat per personatges que no pertanyen a la classe dominant.

En canvi, objectivament, per a la immensa majoria del poble canari el Socialisme sí dóna resposta als seus interessos com treballadores i treballadors i com petits empresaris sotmesos a les condicions lleonines de les multinacionals i de la burgesia colonial. I per a avançar al socialisme, per poder prendre mesures revolucionàries que trenquin amb la legalitat capitalista imposada des de Brussel•les o Madrid, el poble treballador canari necessita capacitat sobirana per a legislar. És a dir, independència nacional.

En definitiva, l'alliberament nacional de Canàries es planteja en l'època de transició del capitalisme al socialisme, i com part d'aquesta transició.

*Teodoro Santana és membre del Consell Nacional d'Unidad del Pueblo