Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877-Barcelona 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Després de la sublevació dels militars feixistes el 1936 fou enviat per la CNT a l'Oficina Jurídica de l'Audiència de Barcelona, des d'on organitzà tribunals populars i justícia revolucionària que provocaren el seu enfrontament amb Santiago Gubern i Fàbregas i Lluís Companys, de tal manera que la van dissoldre el novembre de 1936. Joan García Oliver el va proposar per a Fiscal General de la República, però el president Manuel Azaña vetà el nomenament. El setembre de 1937 el govern republicà l'acusà d'apropiar-se de 8 milions de pessetes durant el temps que va estar al cap de l'Oficina Jurídica; tot i que el Tribunal Suprem el va absoldre es va passar la resta de la guerra civil a la presó. Cap al final de la guerra va emmalaltir i fou custodiat a l'hospital penal.

Després de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes feixistes el 7 de febrer de 1939 fou sotmès a consell de guerra sumaríssim, condemnat a mort i afusellat tres dies després. Fou enterrat a una fossa comuna.