Davant 150 persones que omplien la de gom a gom la del Mercat Municipal de Tàrrega, les intervencions es succeïren entre dures crítiques a la qualitat democràtica de l’estat espanyol, “on hi perviuen encara les forces vives del franquisme”, va remarcar Lluís Llach-, a l’exposició de nombrosos casos i informes internacionals que assenyalen com a habitual la pràctica de la tortura a les comissaries i presons catalanes i espanyoles. La por, com a element clau de tot sistema repressiu i peça clau per a fer que res canviï. La impunitat dels torturadors, per a garantir que el sistema continuï arrasant vides i somnis de futur. I el silenci, per a fer entendre que res succeeix llevat de les polèmiques falses interessadament creades per la classe política del país.

 

De la veu d’en Jordi, va arribar el relat macabre que ficà la pell de gallina a tot l’auditori. La detenció, els interrogatoris i el seu pas per l’hospital on hagué de ser ingressat amb fortes arítmies cardíaques. Amb el seu cas, com ell mateix recorda, hi ha la possibilitat d’arribar un xic més lluny que amb altres denúncies que normalment són arxivades per no disposar de més proves que el propi testimoni de l’agredit. Existeixen les analítiques que li van fer en arribar a l’hospital, on detectaren que havia ingerit amfetamines durant el període que havia estat sota mans de la policia catalana. Existeix la possibilitat d’anar més lluny... però la seva querella per tortures topa ara amb el segon intent d’arxivament i contra això calia un acte com el de Tàrrega, i en calen molts més!

 

Les acusacions són dures, la impunitat massa evident, i la vergonya, per aquells qui encara defensen l’Estat com exemple de democràcia i respecte dels drets humans, hauria de ser, si realment tinguessin entranyes, asfixiant.

 

La jornada acabà amb el contrapunt alegre de la música en viu de Diego Paque, El Noi del cirerer, Meritxell Gené, La Fera, Comandante Rock i Roger Mas. Un acte complet i digne per a seguir el combat..