En aquest sentit, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), una de les entitats expositores, considera que Estudia ha esdevingut “un negoci” per la Fira de Barcelona a la qual responsabilitza, junt amb el govern de la Generalitat de Catalunya, de concebre els estudiants com a clients i no pas com a usuaris. Així doncs, el sindicat estudiantil qüestiona la informació que es dóna i el criteri pel qual es cedeixen i atorguen estands, tot rebutjant la presència de paradetes d’organismes com ara els Mossos d’Esquadra o el Ejército Español, als quals acusa de “reprimir al moviment estudiantil” i de promoure uns valors contraris als que caldria defensar. En tot cas, la organització estudiantil ocuparà un espai a la fira al llarg dels propers dies, anunciant que “volem aportar el nostre punt de vista a la cita i mostrar-nos als i les estudiants com una eina útil per transformar l’ensenyament actual i defensar els drets de tots i totes des del marc de l’esquerra independentista”.
Polèmiques al Saló de l’ensenyament
Més enllà d’aquesta edició, el Saló de l’ensenyament està avesat a actes de protesta. Col·lectius antimilitaristes han realitzat diferents anys actes de rebuig a la presència d’efectius militars, així com el mateix moviment estudiantil tal com va viure’s l’any passat amb el llançament de pintura contra la parada dels Mossos d’Esquadra que va acabar amb una multa aleatòria de diversos centenars d’euros a joves estudiants independentistes o bé l’ocupació en tromba del Saló de l’ensenyament davant la polèmica suscitada per l’Informe Bricall a l’any 2000.
En tot cas, cal recordar que, tot i ser el principal esdeveniment anual pel que fa a la informació sobre tot tipus d’estudis, el Saló Estudia és organitzat per part de la Fira de Barcelona, veritable poder econòmic de la ciutat on hi trobem personatges tan poderosos com José Luis Bonet o Enric Lacalle, entre d’altres president al mateix indret del Barcelona Meeting Point, i no pas el Departament d’Educació. Possiblement, és a partir d’aquí que cal entendre la progressiva invasió d’empreses i organismes que mantenen ben poca relació amb el món educatiu. Estranys fonaments, doncs, per a edificar-hi l’ensenyament públic i de qualitat.