Tal dia com avui de 1982 un grup de 10 dirigents d'ETA Polític-militar VII Assemblea va anunciar de manera pública i formalment la dissolució d'aquesta organització armada i la imminent arribada a Euskadi d'un grup considerable de refugiats vinculats a aquesta organització.

L'atuació armada d'ETA Polític-militar VII havia estat durant aquells anys la més indiscriminada i més marcadament esquerranista, amb molta dependència del front institucional i distanciada del projecte de Ruptura Democràtica i Alternativa KAS a mesura que es consolidava l'anomenada Transició.

Aquest anunci es va fer en el transcurs d'una conferència de premsa, celebrada en un indret indeterminat d'Iparralde, i a la qual van assistir informadors de premsa, ràdio i televisió.

Els poli-milis de la VII Assemblea van llegir un document en què assumien la seva trajectòria passada i es comprometien a seguir lluitant pels seus objectius polítics a través de mètodes no violents, en el marc d'un partit d'esquerra basca, concretament el projcte d'Euskadiko Ezkerra.

Els històrics d'ETApm van afirmar que, com a resultat de les converses entre Euskadiko Ezkerra i el Ministeri de l'Interior, es portaria a terme la tornada de refugiats i la sortida dels presos vinculats a ETA-VII que s'acollissin a aquesta negociació durant en el termini de sis mesos.

Alternativa KAS o viatge cap al no-res

L'abandonament de la lluita armada que va decidir en la VII Assemblea i que estava estretament lligat al projecte d'EE no va tenir un acolliment generalitzat, ja que molts dels seus militants es van integrar en ETA militar, coneguda simplement com ETA. Alguns dirigents d'ETA procedien d'aquesta organització, i es deu a persones d'aquesta procedència també l'Alternativa KAS.

Entre els que van seguir la via política es trobava Mario Onaindia, que fou un rellevant membre del PSE-EE, amb l'absorció del projecte d'EE en la socialdemocràcia espanyola.