El dia 16 d’octubre de 1978, un dilluns a les 4 de la tarda, sortia l'enterrament de Jordi Martínez de Foix des de l'Hospital Clínic, amb la màxima discreció, acompanyat només dels pares, germans i familiars, de la seva companya Carme, amics i companys, els més íntims, ja que els pares no van voler que s’informés de l’hora de l’enterrament, per evitar d'altres incidents. El fèretre era cobert per l' estelada i ple de flors, moltes flors, sobretot clavells vermells dels parents, de la núvia, dels seus alumnes-operaris del TEE; la comitiva es va encaminar cap el Cementiri de les Corts, on va ser enterrat.

El seu pare, un cop enterrat, va dir unes paraules d’homenatge a la seva fidelitat i als seus ideals de justícia i llibertat. Durant l’acte es van entonar els himnes dels Segadors i la Internacional. L'emoció es va fer incontenible. Entre els presents, eren ben pocs els qui saben la Internacional en català, i per aquest motiu, pel que representava precisament en la mort del jove lluitador, una veu més forta que les altres, més contundent i ferma, sobresortí entonant-la en la nostra llengua. Era la veu del seu pare.

La mort d'en Jordi, militant destacat del partit (PCE-i), es va produir només 33 dies després de la mort del seu amic Gustau Muñoz, assassinat al carrer de Fivaller (actualment Ferran), durant la Diada d’aquell any.