La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (militant del MCPV), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, amb l'ajut d'un particular, a la Casa de Socors i d'ací a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Beviá Pastor.
El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal, morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fèretre en el seu enterrament.
El dia 11 d'aquell mes fou detingut i acusat del fet M. Panadero, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a la ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici. Panadero, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982. El BOE recull el Reial decret pel qual al maig de 1979 el ministre espanyol de justícia del govern d'Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedia l'indult parcial a Miguel Panadero "commutant la pena privativa de llibertat per la de sis anys i un dia a la presó major".
Font: Viquipèdia