El mes de maig de 1977 es produeix a Barcelona la mort de l'industrial José M. Bultó Marquès. Un escamot li col·loca un artefacte explosiu al pit i li exigeix el lliurament de 500 milions de pessetes en un termini de 20 dies, a canvi de facilitar-li la «combinació» per desactivar-lo. L'artefacte s'havia preparat per explotar al cap de 20 dies, o en cas d'intentar treure-se'l. Pel que sembla, això és el que va succeir. Cap organització no va reivindicar el fet.

A primers de juliol de 1977 la policia deté a Barcelona Àlvar Valls i Oliva, Montserrat Tarragó i Domènech, Carles Sastre i Benlliure i Josep Lluís Pérez i Pérez. Se'ls acusa de formar part de l'escamot autor de l'acció Bultó. Malgrat que la seva detenció queda estancada i no es produeixen caigudes en sèrie, es comença a parlar de l'existència d'una organització militar, desconeguda fins aleshores, i a la qual de moment no s'atribueix cap nom.

Aquestes detencions produeixen una important mobilització de signe creixent. En un principi només són pintades, cartells i pancartes. Una nova organització antirepressiva fa la seva aparició: Socors Català. Socors Català, al Principat, és constituït fonamentalment per lluitadors independentistes partidaris de l'existència d'una organització militar a Catalunya, i que exerceixen una solidaritat política amb els represaliats. Socors Català serà l'eix vertebrador de tota la campanya de mobilitzacions per aconseguir la llibertat dels detinguts de l'anomenat cas Bultó.

Aquests inicien, a finals d'agost, una vaga de fam per reclamar la seva llibertat, i l'Onze de setembre de 1977, al matí, els 30.000 concentrats prop del Fossar de les Moreres coregen, per primera vegada, una consigna que s'anirà fent habitual amb el temps: «Llibertat Patriotes Catalans». A la tarda, en una manifestació monstre d'un milió i mig de persones, la presència de la gran pancarta de Socors Català i les de les organitzacions independentistes es fa notar.

Durant la primera meitat del mes d'octubre es realitza una campanya de sensibilització per pobles i barris en petició d'Amnistia, que culmina en un acte central el 15 d'octubre, al passeig de l'Exposició de Montjuïc, a Barcelona, amb l'assistència de milers de persones. Amb l'aplicació de l'Amnistia els independentistes empresonats surten de la presó. Però el ministre de l'Interior, Rodolfo Martín Villa, recorre contra la decisió dels tribunals, i els quatre independentistes es veuen obligats a passar a la clandestinitat per evitar la detenció.

A primers de novembre de 1977, animats per l'èxit de l'Onze de setembre, i en plena eufòria, se celebra a Barcelona la Primera -i darrera- Conferència d'Organitzacions d'Esquerra Independentista. En aquest acte es van aprovar un conjunt de ponències de pur tràmit, sobre política municipal, sindical, electoral, etc. Però Socors Català va proposar l'aprovació d'un document de solidaritat amb els patriotes obligats a passar a la clandestinitat pel recurs de Martín Villa. S'hi demanava la dimissió d'aquest, i s'expressava la voluntat de donar suport a tots aquells que lluitaven per la independència amb les armes a la mà. Aquests darrers mots van ferir la sensibilitat de molts dels assistents i es va iniciar una discussió maratònica que no va conduir a cap acord, i sí a la conclusió que la majoria dels grups anomenats independentistes eren contraris a la utilització de la lluita armada per aconseguir els seus objectius. Això es va reflectir a l'hora de signar el document.

Pel gener de 1978 es produeix una acció de les mateixes característiques que la de Bultó en la persona de l'ex-batlle de Barcelona a l'època franquista, Joaquín Viola Sauret. Sembla ser que la seva dona, Montserrat Tarragona Corbella, va intentar arrencar-li l'artefacte, moment en què es produí l'explosió i la mort del matrimoni. La policia, a manca de res més bo per dir, va assegurar que es tractava de les mateixes persones que havien acusat d'haver intervingut en l'altra acció i que havien desaparegut a primers de novembre de 1977.