A la fi de la dècada dels ‘50, l'arribada del Seat 600 va suposar la primera motorització de masses de l’Estat espanyol, l'impacte econòmic de les quals i també el sociològic van marcar els anys del “desarrollismo”. També van sorgir les primeres lluites obreres en Seat, amb la vaga de 1958 en solidaritat amb els miners asturians. En 1965 es crea la primera comissió obrera i per primera vegada diversos dels seus membres entren en el comitè d'empresa. En 1967 esclata la primera vaga important en la cadena del model 850 en protesta pel deteriorament de les condicions laborals i ritmes de treball.
A la Seat l'organització taylorista del treball es va portar fins a les últimes conseqüències mitjançant un sistema jeràrquic totalment militaritzat, amb comandaments procedents de l'exèrcit per a reprimir qualsevol tipus de protesta. Però aquella que havia de ser l'empresa model del Règim franquista es va transformar en un exemple de la lluita del moviment obrer contra la dictadura, forjant-s’hi milers de quadres sindicals.
Per això, la repressió es va acarnissar especialment amb els treballadors i les treballadores de Seat, que van pagar un preu molt alt per la seva lluita. Milers de treballadors d’aquesta empresa sofriren l'acomiadament, la detenció, l'empresonament, la tortures, les llistes negres i l'exili. El treballador de Seat Antonio Ruiz Villalba va ser assassinat per les bales dels ‘grisos’ durant l'ocupació de la fàbrica de Zona Franca el 18 d'octubre de 1971, en la qual es van produir duríssims enfrontaments dintre de la fàbrica, taller per taller, responent a les càrregues de la cavalleria amb compressors i llançant rosques i cargols.
Per a reprimir els treballadors de Seat la denominada Policia Política (la Social) va crear a Barcelona una unitat especialitzada, dirigida pel comissari Navals (conegut torturador), a partir de la qual cosa van formar part de la pròpia plantilla de Seat desenes de ‘secretes’. Malgrat tot això, les lluites de Seat van generar una gran solidaritat entre veïns dels barris populars de Barcelona i el seu cinturó industrial, on vivien i viuen els treballadors de Seat.