El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). Sanjurjo va ser empresonat, i la seva rebel·lió s'havia demostrat prematura perquè els grups socials de la reacció que poguessin haver-li donat suport encara no estaven prou units per a oposar-se a la República.