Durant l'estada del General Miguel Primo de Rivera a Barcelona, en passar el seu carruatge pel Pla de Palau, Domènec Masachs i Torrente, anarquista i treballador de l'Espanya Industrial,  li llançà un punyal, que quedà clavat en la taula lateral del carruatge del dictador.

Masachs fou un esperantista, naturista i excursionista que fou acomiadat de la impremta on treballava des dels 11 anys, per haver fet el seguiment d'una vaga. Més endavant va ser acomiadat de la Companyia de Tramvies, per haver participat a la vaga de la Canadenca. El mateix 1926 va abandonar la presó de Puerto de Santa Maria (Andalusia) on va complir una condemna de sis anys acusat de resistència a l'autoritat i insults a la policia. Tres mesos després de sortir en llibertat va decidir tot sol realitzar l'atemptat frustrat contra el dictador.

El 1926 després de treballar dos mesos a la fàbrica de teixits Vidal Germans de Sallent, va decidir que assassinaria el dictador Primo de Rivera. Ara bé, en cap cas volia causar víctimes innocents i tampoc volia comprometre ningú. Per tant, va comprar un punyal nou i va decidir fer-ho sol. El dia escollit va ser el 31 de juliol de 1926. Aquell dia el dictador havia d'assistir a una recepció a l'edifici de Capitania General a Barcelona, des d'on s'havia proclamat cap d'estat el 13 de setembre de 1923. Masachs no ho va veure clar i va esperar un altre moment. En concret, quan la comitiva passés per la plaça Palau, camí de l'estació de França, on sortia el tren que l'havia de portar de retorn a Madrid. Masachs es va acostar ràpidament al cotxe oficial que avançava a gran velocitat i després d'apartar un policia, va intentar pujar al cotxe amb el punyal a la mà, però va relliscar amb el marxapeu del vehicle i va llançar el punyal cap al cotxe, sense ferir a ningú. Un altre policia va aprofitar aquell moment per clavar-li un fort cop de bastó al cap, que el va deixar sense sentit. Poc després, el cotxe de l'escolta li va passar per damunt, trencant-li la tibia i el peroné de la cama dreta.Traslladat a l'Hospital Clínic, va ser interrogat per un jutge militar, que li va notificar que seria jutjat per la jurisdicció civil, malgrat les objeccions de Masachs, que volia ser jutjat per la jurisdicció militar.

A la Model, va ser rebut fredament per militants anarcosindicalistes com Joaquim Maurín o Joan García Oliver, que no eren partidaris d'aventures individualistes i que es van burlar de la seva acció. El judici no va sortir a la premsa diària per ordre expressa del dictador. Allà Masachs es va ratificar en el seu desig d'assassinar el dictador i va ser condemnat a 10 anys de presó. El 19 de gener de 1927 va arribar a la presó de Cartagena fins l'any 1931, amb l'adveniment de la República i l'amnistia.