En aquestes dates de fa un segle Barcelona estava amenaçada per la fam i el fred. Fred perquè estem en els dies més crus de l’hivern barceloní, després de Reis i, per les notícies dels diaris, sembla que era un any especialment rigorós. I no es trobava carbó, el combustible universal en aquells anys per cuinar i escalfar les llars. I el que es troba és car, per sobre del preu de “taxa”. Un preu que ha de pagar una població que ha vist multiplicar-se abusivament l’import dels seus lloguers, que ha vist com els aliments habituals a les seves taules: carn de cabrit, patates, bacallà, sucre, oli s’han convertit en productes de luxe, com aquell qui diu.

Se sospitava que tots aquests productes eren acaparats pels detallistes, que esperaven que s’apugés el preu i que molts d’ells anaven a ser traslladats als països en guerra. Les queixes s’afegiran al greuge pels augments dels lloguers. Des de feia dies, tal com hem assenyalat,  ja s’estava treballant en la creació d’un sindicat d’inquilins que precisament es formalitzarà en els dies que durarà la protesta i que demanava la rebaixa del 50 % de l’import d‘aquests.

Mentrestant les protestes i aldarulls, especialment a les portes de les carboneries protagonitzats per dones s’anaven repetint. La freqüència i la intensitat d’aquests devia ser prou important perquè el 8 de gener ja hi ha una reunió de la Junta de Subsistències per tractar de l’augment de preus i, en particular, de l’actitud dels carboners que es neguen a respectar el preu de taxa i, en concret es multen a dues carboneries; entre els acords presos està considerar com infracció de la taxa no només vendre per sobre dels preus fixats sinó també estafar en el pes, una de les denúncies que trobarem constantment en les queixes que s’expressaran al llarg d’aquests dies. Coincideix aquest moment amb l’anunci que fan els forners de què les farines han apujat el seu preu i hauran de repercutir aquest augment en el preu del pa, no ho fan de moment, però l’amenaça està latent tot al llarg del conflicte.

El dia 10 de gener les protestes aleatòries i espontànies de les setmanes anteriors fan un primer salt qualitatiu perquè segons l’edició del matí de El Diluvio, del dia següent.

"Serían aproximadamente las 10 de la mañana cuando una vecina de la mencionada calle [carrer d’Olmo] fijó en una pared un escrito invitando a todas las ciudadanas del mencionado barrio de Atarazanas a que acudieran al Gobierno civil de la provincia en gran manifestación de protesta contra los exorbitantes precios de las subsistencias y la negativa de los carboneros a vender el carbón a precio de tasa."

Més informació al bloc Catxipanda: Diari no diari d'Història