Tal dia com avui se celebrava el Congrés Obrer amb assistència de 21 societats obreres de Barcelona. Era el primer congrés obrer al país. Fou impulsat per Antoni Gusart des de les pàgines del periòdic “El Obrero”.

El dia 24 de desembre de 1865 es van obrir les sessions d’aquest congrés, presidit per Antoni Gusart. Hi van assistir uns 300 delegats que representaven 22 societats obreres, segons dades del periòdic “El Telégrafo” edició del 26 de desembre i segons dades del setmanari “El Obrero”, edició del 31-12-1865 les societats representades n’eren 40.

Entenem que el fet més remarcable del Congrés va ser l'acord, impregnat en la idea original, de formar una federació entre les societats obreres sobre les bases següents:

1er. Es forma una federació entre les societats obreres, la finalitat de la qual serà protegir mútuament als associats en tant ho permetin els reglaments particulars de cada una.
2on. Aquesta unió no perjudicarà l’autonomia social de les mateixes, ja que cada societat girarà dins de l’òrbita que ella mateixa s’hagi marcat.
3er. Si les societats són cooperatives procuraran consumir-se mútuament els articles que respectivament elaborin o consumeixin.
4rt. En cada població on hagi dues o més societats organitzades, haurà un Centre que representi la federació; residint a Barcelona el centre general per ser el més important de totes les poblacions fabrils catalanes.
5è. Aquest Centre serà composat per tots els directors de les societats de la població respectiva i cuidarà de dirigir-les pel camí del veritable progrés.
6è. El periòdic “El Obrero” serà l’òrgan oficial de la federació, propagant la pràctica de les societats cooperatives, com així mateix estarà destinat a defendre els seus drets i fer públiques totes les disposicions que ho requereixin.
També es va prendre l'acord de trametre un escrit al President del Consell de Ministres demanant llibertat d'associació obrera.

L’escrit, datat el 26 de desembre, fou signat per Antoni Gusart, Ramón Castaña, José Espinal, Matias Fuster, Miquel Martorell, José Morera, i José Roig Minguet.

El congrés va ser clausurat amb un parlament de José Espinal.

Fou un congrés eminentment cooperativista, que no va tenir continuïtat perquè Antoni Gusart seria deportat a les illes Canàries (com a primer signant de l’escrit), acusat de conspirar contra el règim monàrquic d'Isabel II.