Sembla que siga una tradició: en les campanyes electorals sempre hi ha un moment especialment lamentable, un moment en què algú desafia el sentit comú, les normes d’educació i convivència, fins i tot l’elegància més elemental, i deixa anar una frase lamentable, fa un discurs que causa vergonyeta. Ahir, ho va fer un personatge que respon al nom de Matías Carnero, president de la UGT de Catalunya i darrer membre de la llista de Salvador Illa.
El senyor Carnero, amb aquella satisfacció de qui fa un rot després d’un bon dinar, es va permetre, en un acte electoral, de fer una broma extremadament desagradable i absolutament insensible a partir d’una mentida –una mentida comprovada i demostrada– sobre com va eixir de Catalunya el president Puigdemont després de la proclamació de la independència i el cop d’estat del 155. I els seus, els qui eren en la sala, van aplaudir amb entusiasme i entre grans rialles. Insensibles i inhumans.
Evidentment, hi ha hagut una allau de reaccions a l’episodi. De Dolors Bassas, presa política i companya de govern de Puigdemont, i també ex-presidenta d’UGT a Girona, fins al president Pere Aragonès i el president Carles Puigdemont mateix.
I amb tota la raó. La discrepància política és sana. La crítica política pot ser dura i radical, però res no justifica ni la mentida ni la mala educació. El comentari estripat, taverner en el pitjor sentit de la paraula, brut, d’aquest dirigent de la UGT no té justificació possible.
No té justificació possible, però sí que té una explicació, podem entendre’n les raons. S’explica perquè Carles Puigdemont és l’enemic número 1 d’Espanya –ho entenguen, això, alguns independentistes primmirats, o no. S’explica perquè, sis anys i mig després d’haver-lo obligat a anar a l’exili, avui mateix qui té més possibilitats de ser el pròxim president de la Generalitat és ell. Però s’explica, sobretot, perquè el senyor Carnero és –ho ha de ser, o no diria una brofegada d’aquest nivell– un espanyol militant d’alta intensitat, indistingible, en aquest terreny, de qualsevol individu de Vox.
Això, direu alguns, no justifica tampoc que siga tan desagradable en la seua expressió. Tan insensible. És veritat. No ho justifica. Ni això, no podria justificar tanta mala educació.
Però insistesc que és bo entendre per què ho fa, només per entendre més bé on som tots plegats. Ho fa perquè el sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió –contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació. I perquè és també un nacionalista espanyol fet amb el mateix patró dels altres: s’expressa amb aquesta fatxenderia tan madrilenya que encara es pensa que posseeix un imperi que va desaparèixer derrota rere derrota i continua proclamant als quatre vents –amb la veu fent una intensa sentor de cassalla– que Espanya és els país més antic del món, o que no es va imposar mai el castellà, o qualsevol altra barbaritat d’aquestes que regularment deixen anar. I, en aquest sentit, la falsedat de Puigdemont amagat en un maleter és tan sols una variació més de les fantasies animades d’avui i ahir que els de la rojigualda gaudeixen posant en circulació. Fins i tot, quan saben que és una mentida.
