En el present escenari de noves eleccions al Parlament de Catalunya, i en el context d'emergència ecològica i sequera estructurals, les entitats reclamen la renúncia definitiva a tota una sèrie de macroprojectes i ampliacions de grans infraestructures que amenacen el futur del país i conside- ren que cal capgirar el model productiu actual basat en el turisme. Aquest model, base de l'eco- nomia nacional i sustentat per les decisions polítiques i els grans poders econòmics, genera enor- mes impactes ambientals en el territori i socials a la població, i les entitats fan una crida a evoluci- onar urgentment cap a un model que prescindeixi dels objectius de creixement infinit i prioritzi d'una vegada les necessitats bàsiques de les persones i els ecosistemes.
Els moviments presenten una sèrie de propostes basades en una altra noció de progrés, el del con- junt de la població i del territori, i no l'exclusiu dels grans capitals i les elits. Un progrés que no pas- sa per megaprojectes i ampliacions d'infraestructures, que són autèntiques negacions de la vida, del futur i del planeta, sinó per un replantejament general del sistema productiu en benefici de la gent i del territori.
Així, les entitats presenten un pla per reduir la capacitat operativa dels creuers del Port de Barce- lona, consistent en la finalització anticipada de les concessions de les terminals de creuers A, B i C del moll Adossat del Port de Barcelona entre el 2025 i el 2027, ja que aquestes terminals tenen molt proper el final de la seva concessió. El cost de la cancel·lació anticipada podria assumir-se perfectament entre les diferents administracions implicades i a través de la taxa turística i del re- càrrec municipal d'aquesta. Proposen també la recuperació dels espais d'aquestes terminals per a usos públics i socials, per tal de restablir l'esperit de moll públic i obert a tothom.
Per anar més enllà d'aquesta reducció, exigeixen, a més, la creació d'una taula amb el Port de Bar- celona, la Generalitat, l'Ajuntament i l'Estat, i amb les entitats socials i ambientals, a fi de formular un pacte de ciutat per avançar cap al decreixement del trànsit de creuers, incloent-hi l'estudi de les opcions de tancament anticipat de la resta de terminals.
Barcelona és ja el primer port d'Europa en trànsit de creuers i creueristes, i en contaminació i emissions de CO2, i avui hi ha dues terminals pendents i ja licitades, que permetran passar dels actuals 3,5 a 4,5 milions de creueristes. Mentrestant, polítics de diferents partits com són els Co- muns i ERC, i fins i tot del PSC ja parlen obertament de la necessitat d'aturar el creixement dels creuers. Ara, doncs, ja és hora de passar de les paraules als fets, per imperatiu ecològic, climàtic i de salut.
Pels mateixos imperatius, les entitats clamen que és inexcusable bandejar el macroprojecte del Hard Rock, que en els darrers mesos ha estat centre del debat polític i causa de la caiguda dels pressupostos catalans i espanyols i del govern d'ERC. Denuncien alhora que, malgrat el clam dels moviments de defensa del territori que rebutgen el projecte i exigeixen canviar radicalment el model econòmic, l'única proposta per part de la patronal i l'elit política sigui la construcció d’un gran complex de precarietat laboral, pobresa i ludopatia, consumidor d’enormes quantitats d’aigua i energia, i coronat per una guitarra gegant. Per aquests motius, consideren que construir un complex com aquest hauria de ser un delicte.
Les entitats s'oposen, així, a la construcció d'aquest megaprojecte i al model econòmic capitalista, altament dependent de la indústria turística, que vol eternitzar, a qualsevol preu, l’augment des- mesurat de turistes i de precarietat. Per això, exigeixen també polítiques de decreixement turístic, la planificació territorial i de recursos i la garantia d'un nou model econòmic que posi les necessi- tats de la classe treballadora al centre.
Igualment, l'aeroport de Barcelona és una peça clau del model econòmic català basat en el turis- me, i la seva ampliació ha estat un tema recurrent en diverses campanyes electorals, inclosa l'ac- tual. La patronal ha continuat fent pressió mediàtica i sobre les institucions per ampliar l'aeroport o, com a mínim, la capacitat aeroportuària del país. La defensa dels espais naturals i agraris del delta del Llobregat, el fet que pretenguin enganyar la gent amb el miratge del 'hub' intercontinen- tal, com ja van fer en l'anterior ampliació, etc. són motius claríssims per oposar-se a aquests plans d'ampliació. Però el motiu principal és, a Catalunya com arreu, l'imperatiu ecològic i climàtic de disminuir el nombre de vols, i, per tant, deixar d'ampliar infraestructures definitivament i pensar, en canvi, a reduir-les.
En efecte, en un món immers en una gravíssima crisi ecològica, climàtica i energètica, on s'està començant a plantejar mesures de reducció de vols curts i de limitació d'horaris i operacions a diversos països europeus, recomanada fins i tot per l'Agència Internacional de l'Energia està reco- manant, és absurd parlar d'ampliar la capacitat de l'aeroport del Prat i d'augmentar el nombre de vols al conjunt d'aeroports de Catalunya. Ja sigui canviant les operatives de pistes, allargant la ter- cera pista o posant trens d'alta velocitat per incrementar la capacitat del sistema aeroportuari català. Tot això són ampliacions del transport més contaminant que existeix, i van en contra de la imprescindible reducció d'emissions que provoquen l'escalfament global, en contra de la millora de la qualitat de l'aire i de la salut de les persones i de la transformació econòmica cap a un model alternatiu al del turisme massificat. Les entitats afirmen que l'única alternativa responsable en el context actual és el decreixement en vols i infraestructures i, per això, exigeixen la retirada imme- diata i sense condicions dels plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures del port i l’aeroport de Barcelona, la definició de plans de reducció de línies de vols i l’eliminació dels privile- gis fiscals i dels subsidis de l’activitat aeroportuària. I reclamen, així mateix, que s'abandoni del tot el debat institucional de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i el sistema aeroportuari català, que es fa mitjançant taules i trobades improductives, negacionistes del canvi climàtic i que, a so- bre, representen una despesa pública en temps i diners.