Arnaldo Otegi va tirar mà d'un antic refrany xinès per resumir què pretén Sortu amb aquesta refundació: si corres risc de perdre't en el camí, és millor tornar per enrere i trobar el punt de partida. El mandat del procés Abian a l'esquerra abertzale en el seu conjunt ja té resposta contundent en el seu partit polític, que ha canviat maneres de fer i cares per corregir errors i potenciar les seves virtuts. Ha estat un treball de mig any caracteritzat per la participació, el debat i el vot, i ahir tot això es va rematar i es va presentar públicament al Congrés celebrat en el Palau Euskalduna de Bilbo, segons informa Gara.
Amb la ponència Zohardia aprovada ja en la fase conclosa al novembre, la sessió d'ahir va remarcar els mateixos principis de dues maneres diferents. D'una banda, mitjançant l'aprovació de la resolució ‘‘Euskal Errepublika Sortu’’, pràcticament per unanimitat. I per un altre, amb el discurs final d'Arnaldo Otegi, que ara sí podrà exercir el càrrec de secretari general que se li va reservar simbòlicament al Congrés fundacional de 2013, quan estava pres a Logronyo. Li acompanyen en l'equip d'adreça i amb altes responsabilitats tres companys de militància i presó pel «cas Bateragune»: Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Mirin Zabaleta.
Otegi va concloure la seva intervenció assegurant que «hi ha talent, energies, ganes i voluntat de fer les coses d'una altra manera en aquest país» i garantint «el ferm compromís d'engegar un procés sobiranista» des de paràmetres d'esquerra i populars.
«No anem a esperar a una altra cosa», va advertir després de reafirmar que Sortu no contempla una democratització voluntària de l'Estat espanyol, sinó en tot cas forçada per l'impuls de processos independentistes a Catalunya i Euskal Herria. I en aquest punt va llançar un missatge que té al PNB com a destinatari nítid encara que implícit: «Ho diem sense aixecar la veu ni perdre el somriure, però que ningú compti amb l'esquerra abertzale per a un nou enguaje del marc que duri altres 40 anys i no reconegui aquest país ni el seu dret a decidir. No hem fet tot aquest camí per a això».
Per seguir avançant cap a la veritable sobirania, el secretari general de Sortu va posar èmfasi en què «hem de convèncer a una majoria del país. No es poden fer revolucions des d'a dalt. Les institucions no són l'avantguarda sinó la rereguarda». Havia començat aquest passatge reiterant l'autocrítica per un dels errors d'aquests últims anys: pensar que en entrar a gestionar alguns governs «els canvis es podien fer des del Butlletí Oficial, quan realment els canvis s'operen en la ment de la gent, i para això cal treballar, parlar, convèncer i també saber escoltar. Les institucions solament vénen a posar-li segell al canvi que ja s'ha produït abans en la ment de la gent», va remarcar.
n la mateixa línia, Otegi va posar l'accent que «no hi ha estratègies lineals, ni d'única fase, ni miraculoses». I després d'alertar contra els «dogmatismes», va afegir parafrasejant al capdavanter insurgent colombià Rodrigo Londoño, Timochenko: «No és més revolucionari qui llança les consignes més revolucionàries, sinó qui sap aixecar les banderes més adequades a cada moment».
Va haver-hi altres missatges interns que abunden en la filosofia plasmada en Zohardia, com la reivindicació de «la disciplina interna i la cohesió», que Otegi situa com a clau en la trajectòria de l'esquerra abertzale: «Tot es pot debatre i es debat, però quan es pren una decisió, és vinculant». També va homenatjar a l'adreça sortint per treballar en circumstàncies difícils i va defensar tota la labor institucional de l'esquerra abertzale: «Són 40 anys governant des de grans institucions a petits ajuntaments i zero casos de corrupció, zero; estic molt orgullós d'això».
