La política o la fas o te la fan
Joan Fuster
Aquest passat diumenge a València es va realitzar un taller amb vocació internacionalista sobre la naturalesa, els objectius i les funcions del Dret a Decidir al País Valencià i també a la resta de les nacions que al dia d’avui formen part de l’Estat espanyol, a més de l’experiència de persones vingudes de Frísia i de Sardenya.
És imprescindible en un enfocament jurídic tenir clar en que consisteix el Dret a Decidir amb la consciència de que aquest plantejament ens pot donar les claus per entendre en primer lloc la situació actual i en segon lloc donar les solucions adequades al problema polític, marcant les clares diferencies amb el conegut Dret d’Autodeterminació.
Els juristes que defensen el Dret a Decidir afirmen que aquest dret te les seues bases i es centra principalment en un principi de radicalisme democràtic: participar en una decisió i sense cap restricció sobretot en relacions als assumptes (tots) sobre els que es pot decidir, amb l’aspiració a un procés de canvi polític de l'ordre constitucional vigent.
Al País Valencià, com en les altres nacions, aquest dret neix principalment de la crítica a l’actual democràcia representativa reivindicant un espai de major participació del poble a la resolució dels seus assumptes tant en matèria econòmica i social com en decisions polítiques; més concretament amb l’objectiu d’una diferent gestió de la res publica a favor d’una democràcia més participativa.
Entre els reptes de la PDaD hi havia situar el Dret a Decidir al centre del debat polític al País Valencià, objectiu que s’ha aconseguit durant aquests últims anys; i a més es va donar un salt qualitatiu significatiu amb l’important resultat obtingut l’Acte d’Agermanament amb ASM i ANC que es va signar a València el passat 23 d’abril amb la creació de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, un pas sense cap dubte decisiu per fer créixer el Dret a Decidir i avançar en la consciència sobiranista.
Des del debat de política comparada impulsat per les persones de les diferents nacions que participaven al taller, i a més de reiterar la meua solidaritat amb les preses i presos polítics bascos, en relació al Dret a decidir d'Euskal Herria vaig subratllar que n’hi ha diferències significatives per exemple amb el procés català sobretot en relació al camí emprès per la societat basca i pels partits polítics.
Recordem que l'ex-lehendakari Juan José Ibarretxe, el 25 d'octubre de 2003, va presentar al Parlament basc la Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi amb l’objectiu de modificar profundament el vigent Estatut de Gernika del 1979, que entre tot establia ja al Preàmbul “el dret a decidir del poble basc.”
El 30 de Desembre de 2004 el Ple del Parlament basc va aprovar la Proposta per majoria absoluta, i el va enviar al Congrés dels Diputats de Madrid al gener de 2005 que el va rebutjar l'1 de febrer del mateix any.
A més no es va dur a terme la consulta sobre la reforma que Ibarretxe volia sotmetre al poble basc perquè era contrària a la llei, i és per això que hi ha una substancial diferència entre Ibarretxe i Artur Mas, perquè el primer va cedir després de la sentència del Tribunal Constitucional, mentre el segon va rebutjar i no reconegué la legitimitat del TC a Catalunya.
La realitat del nostre territori ens porta a tindre molt clar que cal superar l’actual marc autonòmic per a permetre a les Institucions valencianes decidir i posar en marxa polítiques públiques pròpies i posar fi al l’actual vergonyós espoli fiscal del País Valencià, fruit d’un Estatut D’Autonomia coix que no proporciona cap autonomia sinó només una mera descentralització administrativa d’un Regne d’Espanya que encara es nega a reconèixer la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme.
