Diumenge es va fer l'assemblea constituent de Poble Lliure, una nova organització de l'esquerra independentista que neix en resposta al manifest 'Nous temps, noves eines', presentat públicament unes setmanes enrere i signat per persones significades de l'entorn de l'esquerra independentista i els moviments populars. Segons la nova organització, 'l'única manera d'encarar les agressions dels estats espanyol i francès al poble català és amb la construcció d'una República Socialista dels Països Catalans que ha de ser radicalment democràtica, superadora de les injustícies i les desigualtats i que abasti de manera federativa el conjunt de la nació catalana'. Per conèixer més de prop les motivacions i els objectius de Poble Lliure, hem parlat amb una de les impulsores i portaveus, Laura Alegre.
—Per què creeu una nova organització independentista? Quin és el vostre objectiu?
—El naixement d'aquesta organització no ve d'ara. Ja fa un any que s'hi treballa. De fet, encara som un projecte en construcció. La idea bàsica és aplegar gent de tots els Països Catalans i de generacions diferents. A Poble Lliure hi ha militants històrics dels vuitanta, gent que va ser víctima de la repressió el 92, gent de l'MDT, de Maulets, dels sindicats estudiantils i gent vinculada a moviments de defensa del territori, l'habitatge i els drets socials en general. Veiem que hi ha molta feina a fer. La conjuntura actual demana una reacció des de la base. Per això, gent de diversos col·lectius ens hem trobat i organitzat per treballar en la creació d'una nova organització estratègica.
—Quin model de país defensa Poble Lliure?
—Les nostres reivindicacions són independència, socialisme, antipatriarcat, defensa de la terra --ecologisme--, en un nou context social als Països Catalans. Pensem que cal reforçar la lluita en aquesta línia tenint en compte els ritmes que té cada territori. Al Principat, la lluita nacional és molt evident i normal. En canvi, a les Illes, el País Valencià i a Catalunya Nord, amb un ritme diferent, tampoc no es pot renunciar al projecte d'alliberament social i nacional dels Països Catalans. En aquests territoris ja hi ha estructures i plataformes que hi treballen. Tenim la voluntat de reforçar aquesta lluita.
—Poble Lliure pretén continuar la trajectòria d'alguna altra experiència? Hi ha vincles amb cap organització històrica?
—Surt de militants històrics dels vuitanta i noranta, de militants de l'MDT i Maulets. I la voluntat és construir un espai de confluència entre aquesta gent i els activistes de moviments socials i territorials que ja existeixen. A partir d'ara, ens proposem d'ampliar la base de l'organització per esdevenir aquest punt de confluència polític i estratègic.
—No preteneu fer política institucional perquè reconeixeu la CUP com a referent electoral de l'esquerra independentista, oi?
—Exacte. La voluntat de Poble Lliure no és presentar-se a les eleccions. Per això ja tenim el referent de la CUP. Nosaltres hem de fer xarxa i treballar en l'àmbit social. Volem ser una eina que faci discurs i formació, a la vegada que treballi per la base de la societat a favor de la transformació política, econòmica i social. Volem empènyer cap a uns Països Catalans independents i socialistes. Cal agrupar forces de l'independentisme d'esquerres.
—El vostre àmbit d'actuació és la nació completa, els Països Catalans. Què en penseu de l'alliberament per fases? Catalunya va uns quants passos més endavant que la resta...
—Poble Lliure reivindica l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Però queda clar que els ritmes de cada territori són diferents. Aquests últims anys s'ha creat una nova que demana unes actuacions pensades per a cada cas. Cal treballar sempre tenint al cap que el projecte d'alliberament és de tots els Països Catalans. Però no deixarem de treballar pel procés que s'ha activat al Principat. Tenim gent a tota la nació i treballarem en tots els ritmes. 'Nous temps, noves eines', deia el nostre manifest. I això ens proposem de fer: crear una nova eina que pugui ser útil per als nous temps polítics i socials que viuen els Països Catalans. No podem renunciar als Països Catalans ni a avançar tant com puguem a cada racó de la nació.
