Una llufa que esperem que hagi arribat a oïdes de l'expresident de la Generalitat de Catalunya i carismàtic dirigent de CDC, altrament anomenat en altres temps "español del año."
Jordi Pujol i Soley NO ha anunciat la decisió de fer vida a un convent de Montserrat, l'indret on va ser creat el partit Convergència Democràtica el 1974.
Desconeixem realment si existeix en l'expresident la voluntat de penitència després dels seguit d'escàndols financers en què s'ha vist afectat ell i la seva família.
Pujol NO ingressarà en els properes dies al monestir de Santa Maria de Montserrat, un monestir benedictí situat a la muntanya símbol del catalanisme tradicional. Ni erà rebut per Josep Maria Soler i Canal, l'Abat de Montserrat des de l'any 2000.
Una llufa molt versemblant
En el nostre escrit d'innocentada indicàvem un seguit de dades més lligades a la realitat que a la broma. Qui-sap-lo si l'honorable ja tenia en ment retirar-se al gresol del nacional-catalanisme. O si hem errat en la localització del lloc de redempció, i l'objectiu de l'expresident era el monestir de la Mare de Déu de Meritxell a Andorra, per raons que tothom coneix.
La llufa escrit era aquesta:
L'expresident de la Generalitat de Catalunya i carismàtic dirigent de CDC, Jordi Pujol i Soley, ha anunciat fa poques hores la decisió de fer vida a un convent de Montserrat, d'altra banda l'indret on va ser creat el partit Convergència Democràtica el 1974. L'anunci ha estat interpretat com un gest i voluntat de penitència després dels seguit d'escàndols financers en què s'ha vist afectat ell i la seva família.
Pujol ingressarà en els properes dies al monestir de Santa Maria de Montserrat, un monestir benedictí situat a la muntanya símbol del catalanisme tradicional. Serà rebut en una cerimònia habitual en aquests casos per Josep Maria Soler i Canal, l'Abat de Montserrat des de l'any 2000.
Una breu nota en què anunciava aquesta decisió, Pujol explica que "Prenc aquesta decisió vital amb molt dolor, pel que significa per a la meva família, per mi mateix, pel país." I conclou que "la consciència i el càrrec l'empenyen a mantenir-se al marge de la vida material, el bullici i les tensions" que l'assetgen. Sense citar les seves declaracions del 25 de juliol de 2014 en què reconegué mitjançant un comunicat personal l'existència de diners no regularitzats a comptes a l'estranger des de 1980, que tenien origen en l'herència del seu pare, ni sobre totes les notícies escandaloses sobre els afers fraudulents dels seus fills, Pujol ha indicat que "emprenc el camí de la lenta redempció allà on s'ha mantingut silenta la flama del meu gresol espiritual."
Encara no es coneix les atribucions monacals que realitzarà Pujol al monestir, a part de la penitència, però en algun mitjà s'ha insinuat la idea que l'abat li podria reservar la responsabilitat de la gestió administrativa de l'economia del monestir.
Vida retirada a Montserrat: redempció i retorn als orígens
S'especula amb el fet que Pujol hagi escollit Montserrat com a lloc de vida retirada fins a la seva mort. Però queda palès el fet que el polític conservador retorni als seus orígens després de tants anys de giragonses polítiques: la gènesi del catalanisme de Pujos arrenca amb el grup "Crist Catalunya", grup creat l'abril de 1954 fom una plataforma parapolítica amb el coixí de Montserrat, com un espai de trobada, de formació de sensibilització i mobilització de joves de classe mitjana procedents de l'escoltisme, Acció Catòlica, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i de Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Va comptar com a mentor en Raimon Galí i el patronatge de l'Abat de Montserrat, Aureli Escarré.
El Consell de "Crist Catalunya" va ser integrat per Jordi Pujol i Soley, Jaume Nualart i Maymí, Eduard Castellet i altres la majoria procedien del món universitari. Entre el 1958 i el 1962 s'intensificà al si del grup el debat entre les sensibilitats més confessional i la més social. Alguns membres aviat passaren a l'activisme, organitzant les protestes de l'afer Galinsoga i els fets del Palau de la Música. El 1962 el grup de Jordi Pujol abandonà el grup i aleshores es politizà renunciant a les seves bases religioses, relegant a la qüestió nacional i adoptant el marxisme. Anys després, el 1974, Pujol fundà CDC també a Montserrat, junt a Miquel Sellarès, un acte clandestí però amb la complicitat dels responsables religiosos, en què hi participaren 125 persones.
