La declaració del ja “Gens Honorable” expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en la que afirma haver mantingut oculta en un paradís fiscal una fortuna de diversos milions d’euros, ha suposat una autèntica sacsejada al panorama político-mediàtic català i, per a llàstima d’aquells que només veuen pals a les rodes al procés, espanyol.
Sembla ser que el gran referent del centredreta catalanista (i a la vegada gran home d’Estat) no ha vist, en 34 anys, el moment de pagar impostos pels rendiments de la seva fortuna com si que han hagut de fer els 7 milions de conciutadans als que deia representar durant 23 anys al capdavant del govern de Catalunya. Una de les possibles explicacions seria que a l’hora de regularitzar la seva fortuna respongués amb el seu cèlebre “Això, ara no toca”.
Plou sobre mullat i, per fi, plou també sobre Millet. La declaració de Pujol sènior (no confondre amb el cas de les ITV’s de Pujol júnior) no deixa de ser una gota més sobre un got, el de la desconfiança de la ciutadania cap a la classe política, que ja fa massa temps que ha vessat. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques, la corrupció és, a ulls de la ciutadania, el segon problema de l’Estat únicament superat per l’atur. El cas Gürtel-Bárcenas del PP, el cas ERE’s del PSOE, o el cas del Palau de la Música, pel qual Convergència ha hagut d’embargar la seva seu i així poder fer front a una fiança judicial de 3,3 milions d’euros, són només alguns dels molts casos de presumpta corrupció que a dia d’avui es troben sota investigació judicial.
L’administració local, malgrat ser la més propera a la ciutadania i disposar de recursos limitats per afrontar creixents necessitats, no ha estat una excepció en aquesta tendència de la classe política d’utilitzar de forma fraudulenta la seva posició d’especial responsabilitat en benefici propi i en contra de l’interès general del conjunt de la societat. El Cas Innova, amb epicentre a Reus i ramificacions al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, és paradigmàtic d’aquesta tendència. La imputació en el cas arran de la denúncia de la CUP d’il·lustres personalitats com Josep Prat, expresident de l’Institut Català de la Salut, Carles Manté, exdirector general del Servei català de la Salut, Josep Poblet, actual alcalde de Vilaseca i President de la Diputació de Tarragona, o Bernardo Coslado, President d’Ambulàncies del Baix Ebre, no ha estat suficient per tal que els dirigents polítics ebrencs assumeixin la part de responsabilitat que els pertoca en relació a la deguda transparència que hauria de regir qualsevol institució pretesament democràtica que, amb independència del seu règim jurídic, gestioni recursos públics.
Un bon exemple d’aquesta gestió fosca dels recursos públics el trobem en la figura de Manel Ferré, President del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Alcalde d’Amposta i membre d’infinitat de Consells d’Administració de la sanitat concertada qui s’ha dedicat sovint a tirar pilotes fora quan se l’ha emplaçat a posar una mica de llum sobre la gestió de Sagessa a l’Ebre. Segons Ferré, qui alhora es nega a publicar el sou total que percep amb càrrec a les nostres butxaques, no hi ha motius per preocupar-se. Això, ara –tampoc- no toca. I és que, segons afirmà en seu parlamentària, el control dut a terme per les auditories financeres a què els obliga la llei i per la Intervenció dels ajuntaments (si és que aquesta fiscalitza en algun moment els Hospitals de titularitat pública i gestió privada) és garantia total i suficient de la gestió eficient de la sanitat concertada a l’ebre per part de les empreses que conformen el conglomerat Sagessa. Una afirmació que costa molt de sostenir si tenim en compte les nombroses irregularitats detectades en entitats prèviament auditades (com per exemple en els casos de Reus, de l’Hospital de Sant Pau o de Badalona) i la negativa de l’Ajuntament d’Amposta de donar resposta a la sol·licitud presentada per la CUP en la que es demanaven els controls que la Intervenció de l’Ajuntament ha dut a terme, si és que ho ha fet, a l'Hospital Comarcal d'Amposta. Un Hospital que, any rere any, gestiona un pressupost de 15 milions d’euros de forma totalment opaca, qui sap si per poder pagar als seus dirigents i amb els nostres diners sous equivalents, pel que fa a la quantia però no a la seva publicitat, als d’un Cap d’Estat com anteriorment ja van fer els antics responsables d’Innova i Sagessa.
Evasives, secretisme i autoadjudicació de sous estratosfèrics que en cap cas ajuden a reduir la desconfiança de la gent cap a la classe política, una desconfiança que no fa més que augmentar al saber que les obres de la nova residència d'avis d’Amposta s’han adjudicat a Construccions Rubau, una de les empreses investigades en el cas Gisa per, presumptament, haver constituït un càrtel que es repartia les concessions d’obra pública a la demarcació de Girona en època del Tripartit. Una adjudicació que, a la vista de la investigació judicial a que estan sent sotmeses les empreses que com Fussmont formen part del conglomerat Sagessa, probablement s’haurà fet respectant els preceptes de la Llei de Contractes del Sector Públic. Una legalitat que ha de ser requisit indispensable però no suficient per a l’actuació d’uns poders públics que massa sovint obliden la necessitat d’actuar també segons criteris d’ètica, transparència i legitimitat.
