Cal una ímproba tasca de difusió entre els/les nostres companys/es treballadors/res que els i les clarifiqui, que vinguin d'on vinguin originàriament, siguin d'on siguin, la millor opció que tenen ara per ara com a classe social és el triomf del procès independentista si aquest recull fil per randa totes les reivindicacions esencials del poble laboriós dels Països Catalans.
Per això no obstant, és imperiós que entenguin que ningú dóna res del que s'apropiat de la manera que hagi estat, mitjançant les seves lleis o males arts.
Les elits d'Espanya i Catalunya juntament amb d'altres van embargar-nos les nostres vides i el futur dels nostres fills.
La constitució no es toca, no es cansa de repetir el gallec barbut, però amb el recolzament de CiU, de la nit al dia van canviar l'article 135 per fer que el pagament del deute ilegìtim dels bancs fos prioritat absoluta i obligacio d'estat. Els beneficis són privats i els deutes ciutadans.
Total, com és clar que el pagarem nosaltres, ells fan i desfan mentre nosaltres miren per la tele o llegint els diaris a sou dels mateixos bancs. Com paguem? Amb retallades, acomiadaments, rebaixes de sou, robatoris de pagues, desnonaments, falsificacions per a robar els nostres vells, pujades de la lum i serveis, les matrícules a les universitats, el tancament d'escoles bressol, serveis mèdics, preu dels medicaments, transport, més impostos, pujada de l'IVA, etc. Mentre ens empassem futbol i esports a tota hora
El procés català és irreversible, ho saben les elits de l'Estat Espanyol tant com s'acomoden les elits catalanes. Comitès especials per a no perdre el control de tot i ser ells qui facin les lleis, i prenguin el control del que controlaven des d'Espanya, mentre nosaltres els veiem fent-ho i només ens queda plorar o somriure, mai incidir per canviar de veritat.
Els sindicats oficials (CCOO-UGT) i els petits sindicats com USO, els alternatius de l'intersindical, o els que per molt soroll no són més grans, com CGT o CNT; dins un ample ventall, van des dels que oficialment no opinen, fins els que insulten perquè la independencia de la explotació nacional com a escenari per aconseguir l'emancipació de classe diuen que seria d'anar a remolc de les classes dirigents, ho descarten per impossible. Doncs ho deixen tot a les seves mans (les de la burgesia) i ells fan diatriba ideologicista, res més (ni menys).
Però els treballadors que no es veuen compromesos amb les decissions de direccions que els han traït o ideologies no compartides, on són?
“Tranquilo majete en tu sillón” (Celtas Cortos)
...així deuen d'estar la major part dels treballadors. Perquè a la manifestació del Primer de Maig més concorreguda, des de la cua a Urquinaona es veia la capçalera a l'alçada de Jaume I (¡!).
No hi ha una veu que sobresurti de l'entramat teixit per a frenar el moviment des del poder, la vocació d'alliberament nacional i social nascuda i creixent al si del poble.
Sense participació amb els nostres interessos de classe per bandera, tot l'empoderament continuarà radicat i acceptat pel govern, en l'ANC. L'ANC dels que es conformen amb un govern català i dubten juntament amb ERC de la nostra República Catalana Independent cap el socialisme, i amb un passaport i documents d'identitat en català i sense l'escut del regne d'Espanya en tindrien prou per continuar pagant el deute il·legítim, serveis a multinacionals, peatges d'autopistes totalment amortitzades o vergonyes amagades als rebuts de serveis encarits pel mercat que continuen dominant els mateixos, canviant de matrícules i noms a les coses sense canviar res del contigut que ha de canviar de veritat.
Ja sigui per por, ja sigui per manca de confiança en la pròpia capacitat, penseu que quatre batalletes individuals i sense unificar amb les resta de lluites socials en general dins el marc de la lluita per la independència que és la més arrelada, generalitzada i reconeguda a nivell local, estatal i internacinal s'en sortiran? Perdoneu-me però esteu errats en un 100%.
Si l'un delata i cobra, si l'altre col·labora i cobra més; tindran la seva sortida egoista particular.
Però si els treballadors i el poble laboriós per l'interès d'aconseguir tot el que es necessari per a viure-hi millor sense explotació, ni imposició ni opresió, el fa sense cobrar perquè ho fa sense egoismes particulars per tots i per totes, la diferència és abismal.
L'única independència possible pels treballadors és la que hem de veure que en reclama tot per anar endavant marcant el camí.
La independència per canviar-ho tot.
Pels treballadors conscients i compromesos és la nostra tasca de l'etapa.
