Per a la gent que encara no sàpiga què esteu muntant. D'on surt la idea de crear una ràdio d'abast nacional?
El mitjà radiofònic és el gran oblidat en la xarxa de comunicació popular, quan aquest format té un seguit de característiques que ofereixen un gran ventall de possibilitats: immediatesa, eliminar distàncies geogràfiques, costos de producció... Si bé hi ha un gran teixit de ràdios locals, comarcals i regionals, no hi ha cap ràdio que tingui un àmbit de caràcter nacional. Les innovacions tecnològiques a internet i la telefonia mòbil fan viable un projecte radiofònic d'àmbit nacional que eviti els obstacles de les llicències d'emissió, que hem pogut constatar darrerament amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.
«Les noves tecnologies fan viable un projecte radiofònic d'àmbit nacional»
Com es dirà la ràdio?
"Laradio.cat" ha estat el nom de llançament del projecte i el que ha facilitat l'accés de la ciutadania al nostre projecte a través de la xarxa. El nom real de la ràdio és Ràdio Terra, un nom que hem escollit entre tots i totes les corresponsals i col·laboradores del projecte.
Informar per al conjunt dels Països Catalans és tot un repte per a un mitjà autogestionat. Com us ho fareu per cobrir l'actualitat dels territoris tradicionalment més oblidats pels grans mitjans?
Quan plantegem un mitjà d'àmbit nacional, ho fem tenint en compte que la nació es construeix des de tots els pobles i comarques, que no sols es limita a allò que passa als passadissos de les institucions i les grans empreses ubicades a Barcelona, València i Palma. Per això, el primer objectiu que ens vam marcar, va ser el de ser capaços de trobar persones a cadascuna de les comarques, que ens permetés explicar allò que passa arreu del país, trepitjant el territori, i no a base de fonts indirectes o notes d'agències d'informació.
«El primer objectiu ha estat trobar persones a totes les comarques»
Segons el full de ruta, no emetreu fins que la ràdio sigui rendible, oi? Com ho aconseguireu?
El projecte de viabilitat de la ràdio parteix d'avaluar si som capaços d'anar superant els reptes que ens hem anat marcat en cadascuna de les etapes. Com en un videojoc, si no som capaços de superar una pantalla, no podem passar a la següent. En l'etapa anterior, el repte era trobar persones a totes les comarques dels Països Catalans. En l'actual, aconseguir un número de socis i sòcies que garanteixin la viabilitat econòmica del projecte i que ens demostrin que la ràdio té un interès per part de la ciutadania. Les següents etapes consistiran en ser capaços de trobar finançament per construir l'estudi, coordinar tècnicament tota la xarxa de corresponsals i col·laboradores, realitzar una graella de continguts coherent... Tot dependrà de la implicació de cadascuna de les persones que participen en el projecte.
Quins programes conformaran la graella?
En aquests moments estem definint la graella de continguts. El que sí que tenim clar és que aquesta graella es conformarà en base a l'equip que siguem capaços de crear, que tindrà un nucli central en els programes informatius i d'actualitat, però que també comptarà amb diferents programes temàtics que l'enriquiran i que seran coherents amb la filosofia del projecte. Actualment, estem treballant perquè hi hagi programes que parlin del món de la cultura popular o de l'economia, fins a programes que puguin parlar d'esports o educació.
«El nucli central seran els programes informatius i d'actualitat»
Quan teniu previst que estigui tot a punt per emetre?
El plantejament actual és dedicar el mes de febrer i març a donar a conèixer el projecte a través de les xarxes socials i les xerrades de presentació. A l'abril i maig, dedicar-nos a acabar de perfilar les qüestions tècniques i la construcció de l'estudi. I, en funció de com vagi evolucionant iniciarem les emissions al voltant d'alguna data significativa, ja pugui ser Sant Jordi o el 25 d'abril o l'1 de Maig... Tot dependrà de la rapidesa en que puguem assolir els reptes marcats en les diferents etapes de desenvolupament del projecte.
A les vostres xerrades dieu que ja sou el mitjà dels Països Catalans que té més corresponsals. Com ho heu fet?
Doncs perquè com ha quedat demostrat amb els ERO a l'Agència Catalana de Notícies o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, una xarxa de corresponsals que arribi a tots els racons del país no se pot sustentar només a base de diners. Però, en canvi, a partir de la implicació i compromís de professionals al voltant d'un projecte engrescador, nosaltres hem estat capaços de poder arribar fins a l'últim racó, i comptar amb la participació de periodistes que necessiten un mitjà de comunicació on poder explicar tot allò que passa a la seva població o comarca sense cap tipus de mordassa.
«Comptem amb aquells periodistes que necessiten un mitjà per poder explicar el que passa sense cap mordassa»
Com organitzareu el dia a dia? A part dels corresponsals qui formarà l'equip de l'emissora?
L'estudi, que s'ubicarà al Casal Despertaferro de Reus, serà el punt de trobada virtual de totes aquelles persones que formen part de la xarxa de corresponsals i col·laboradors. Des d'allà es coordinarà tot aquest equip, però també caldrà trobar estudis auxiliars on poder realitzar enregistraments. Més enllà de les persones corresponsals i col·laboradores, també comptem amb el suport de diferents ràdios locals o comarcals d'arreu del país.
Ja fa 2 setmanes que heu fet públic el projecte. Com ha estat la rebuda?
La rebuda ha estat molt bona. En dues setmanes hem rebut una quinzena de correus de periodistes d'arreu del país que s'ofereixen a donar un cop de mà. Tenim més d'una trentena de xerrades lligades i una vintenta per acabar de lligar. El ritme de socis i sòcies avança sobre el previst. El rebombori és important, però encara l'hem de potenciar més... De moment, tot fa pensar que podrem superar amb èxit l'etapa del projecte en la que ens trobem, i que aviat podrem començar a dedicar-nos a d'altres tasques que ja ens estan reclamant, com ara resoldre les qüestions tècniques o definir la graella de continguts.
«Ràdio Terra és una peça més d'aquest mapa comunicatiu popular d'àmbit nacional»
Compteu amb el suport de mitjans lliures i autogestionats del paíscom és aquest portal, Llibertat.cat. És important la col·laboració entre aquest tipus de mitjans?
Quan plantejàvem el naixement d'aquest mitjà no el concebíem com un mitjà aïllat de la resta, sinó com una peça més d'aquest mapa comunicatiu popular d'àmbit nacional. Per tant, des del principi, el que hem buscat és la complicitat amb la resta de mitjans populars que ja existeixen -com pot ser aquest portal, la Directa o l'Accent- però, també, trobar complicitats amb mitjans radiofònics de caràcter local o comarcal -com pot ser Ràdio Arrels, Ràdio Matarranya o Ona Mediterrània-. Volem que Ràdio Terra sigui també un instrument d'aquests altres mitjans, així com que Ràdio Terra també faciliti la feina que desenvolupa cada mitjà des del seu àmbit territorial o suport.
Dieu que la ràdio és el mitjà més proper i immediat però emetreu només en digital. Una part de la població en queda exclosa, per tant.
Sí. Però quan alguns de nosaltres fa deu anys iniciàvem projectes periodístics digitals també ens trobàvem en aquesta situació i, en qüestió de poc temps, tothom ja tenia connexió a internet a casa seva. En els darrers temps, s'ha disparat l'ús de mòbils i altres dipositius amb connexió a internet. I, per tant, cada cop serà més comú i corrent escoltar la ràdio a través d'aquests dispositius. Alhora, internet també ofereix la possibilitat de fer-te la ràdio a la carta, a través dels podcasts. Com dèiem abans, les noves tecnologies fan viable un projecte radiofònic nacional, que determinats governs autonòmics s'escarrassen en fer-ho impossible a través de les ones convencionals. A més, si abans portaves uns "walkmans" i un telèfon pel carrer per poder escoltar la ràdio o música, ara només cal que portis un telèfon. Més fàcil, llavors.
«Cada cop serà més comú escoltar la ràdio a través d'Internet»
