El Camp de Tarragona i Catalunya en general, està afrontant ara mateix un debat que fuig de models a seguir, estratègies de futur, millora en l’evolució de l’economia i d’altres conceptes de planificació del territori en tots els sentits. Bcn World està suposant que estiguem esmerçant esforços en discutir sobre un suposat projecte, uns suposats inversors i una suposada viabilitat.
El Parlament de Catalunya i els seus diputats estan sent testimoni aquestes setmanes d’un seguit de compareixences polítiques que reforcen la gratitud de Bcn World, ressalten el consens ciutadà i empresarial vers aquesta iniciativa, i insisteixen en la clara necessitat d’incorporar el joc i els casinos en l’oferta turística de masses a la Costa Daurada. Però per altra banda, aquest mateix Parlament i aquests mateixos diputats, també estan escoltant nombroses compareixences tècniques i especialitzades que alerten dels riscos associats a Bcn World: augment de les addicions al joc, increment de la despesa sanitària pel tractament de les ludopaties, augment de les previsions urbanístiques del CRT i del consum de recursos energètics i hídrics, absolut canvi de model turístic, degradació de la marca Barcelona i Costa Daurada, relació entre casinos i blanqueig de capital i màfies, necessitat de modificació de nombrosos plans territorials i plans directors del Camp de Tarragona, i un llarg etcètera de fets que en absolut poden passar per alt quan en les properes setmanes el Parlament voti de nou si dóna carta blanca a Bcn World o no.
En qualsevol dels casos estem parlant de fracàs del Camp de Tarragona en el seu conjunt, de la seva classe política, dels centres de recerca en turisme, de la universitat, de les cambres de comerç, dels col·legis professionals i de la societat en general.
Si Bcn World s’acaba construint en els termes actualment plantejats serà un fracàs com a model, haurem apostat per un turisme amb els casinos i els centres comercials de luxe com a pilars centrals. Haurem fracassat perquè de res hauran servit tots els plans territorials i plans estratègics per la nova economia del Camp de Tarragona que demanaven una reconversió del turisme cap a models més propers al territori, amb reforç dels seus valors i la seva gent, i girant la vista cap a l’interior. Fracassarem al veure com els diputats que ens haurien de defensar i ser capaços de trobar inversions que vagin en la línia de generar ocupació però alhora ser garantia de futur, qualitat i identitat, no han estat capaços de res d’això, s’han cregut xifres inflades d’increment d’ingressos tributaris per part dels casinos, s’han venut a inversors i promotors de maleïda reputació i, per tant, el millor que podrien fer és abandonar la seva responsabilitat.
Però si Bcn World no s’acaba construint, també haurem fracassat tots i totes, ja que haurem estat gairebé dos anys perdent el temps en quelcom que ningú havia demanat i que no estava previst en cap escenari de futur. Haurem fracassat perquè tot i sabent que Bcn World només era una cortina que no amagava res, hem donat fe cega a irresponsables empresarials que ens han col·locat la pastanaga al davant del front, com si d’ases fóssim engendrats. Haurem fracassat perquè no haurem escoltat les veus que ja ens alertaven que aquesta inversió tenia altes probabilitats de ser fictícia i que calia fer cas a l’estratègia turística que ja s’estava implant al Camp de Tarragona i que no demanava Bcn World ni res semblant.
El fracàs genera fracassats. Bcn World ha estat, és i serà, un gran productor de fracassats. Però per sort, d’un fracàs en sol sortir un canvi de mentalitat i un canvi de funcionament. Si tinguéssim un país on el territori assessora als experts, els experts aconsellen els òrgans de decisió i aquests òrgans decidissin en funció d’això, ni Bcn World, ni Eurovegas, ni el Castor, ni la MAT, ni el Túnel de Bracons, ni el Pla Hidrològic Nacional, ni el Segarra-Garrigues, ni l’outlet de Viladecans, ni el Fòrum de les Cultures, s’hauria plantejat en cap conversa de cafè o reunió del Govern de la Generalitat.
I com digué Antoine de Saint-Exupéry “El fracàs enforteix els forts”.
