El llibre conté tres apartats amb els títols "Records, fets històrics i aniversaris", un altre dedicat a biografies i un darrer a ressenyes de llibres selecconats pel seu valor històric.
El primer apartat recull article com "Tenim el catalans esperit bel·licós?", publicat als anys 90 a la revista El Llamp. I un conjunt d'articles obre el separatisme d'inicis del segle XX, com el dedicat al vuitantenari de la Constitució Provisional de la República Catalana de l’Havana (1928) al 90è aniversari de la creació d’Estat Català (1922–2012). Els segueixen articles sobre l'experiència del separatisme a poblacions com o Mataró Arenys de Munt, sobre l’espoli del CADCI i especialment entorn del Front Nacional de Catalunya (FNC).
El segon apartat recull biografies com les de Jaume Compte, Miquel Badia, Lluís Companys, Joan Peiró, Joaquim Casamitjana, Frantz Fanon, Joan Layret i Pons, Hipòlit Nadal, Magí Colet, Jaume Fortuny, Josep Carner-Ribalta, Gregori Font, Esteve Albert, Josep Tramunt, Fèlix Cucurull, Mait Carrasco, Octavi Viladrosa, Francesc Espriu, Ramon Subirats, N’Heribert Barrera i Josep de Calassanç Serra.
Un darrer apartat recull un conjunt de ressenyes d'obres cabdals de l'independentisme i de l'esquerra política, que abasta títols com Els moviments d’emancipació nacional d'Andreu Nin, l'opuscle Aprenguem a fer l’amor editat per les JRC als anys setanta fins ressenyes de títols més recents com Terra Lliure. Punt de partida (1979–1995). Una biografia autoritzada o el llibret publicat per l'MDT En defensa del marxisme.
Agustí Barrera, trajectòria de militant i historiador
Agustí Barrera i Puigví, col·laborador de Llibertat.cat i dinamitzador de la secció "Memòria històrica" va néixer a Mataró (Maresme) el 1941. Va estudiar química a l’Escola Industrial de Terrassa (1965).
La seva militància va començar l’any 1963 al Front Nacional de Catalunya. Dos anys més tard, va ser detingut junt amb Carles Castellanos i Josep Ferrer Mallol. Acusats d’associació il·lícita i de propaganda il·legal, els dos primers van ser jutjats pel Tribunal de Orden Público.
El 1968 es va integrar al PSAN i el 1974 al PSAN-p, on va impulsar la formació d’un sindicat nacional i de classe, els Col·lectius Obrers en Lluita (COLL).
Del 1972 fins al 1980 va treballar com a redactor de la Secció de Ciències de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). L’any 1987 va obtenir la llicenciatura en Història per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a professor d’aquesta matèria a l’ensenyament secundari.
Ha publicat articles en la premsa comarcal i ha impartit conferències sobre la història de l’independentisme, la Generalitat republicana i la Guerra dels Tres Anys (1936-39).
Amb col·laboració la Robert Surroca, va escriure el llibre Homenatge a Lluís Companys. President de Catalunya (2000). Junt amb Francesc Forn, ha publicat Arenys de Munt (1936-1939), Guerra i revolució (2002) i El cost humà de la guerra de 1936-1939 a Arenys de Munt (2005).
El 1983 va ser un dels impulsors del Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Lluís Companys (GAPPC). Del 2000 al 2005, va ser president del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI).
Actualment, és membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, en representació de la CUP-AE. També forma part del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA 2000-2010) i del Grup d’Historiadors Jaume Compte, i és militant de la CUP d’Arenys de Munt, i col·laborador com a professor amb la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC).
