La solidaritat vers Cazorla va estendre’s a les xarxes socials –on les etiquetes #Bertranllibertat i #LlibertatBertran van arribar a ser tendència- i als mitjans de comunicació, tant de forma individual com col·lectiva, sobretot després de fer-se pública la versió oficial dels fets oferta per l’àrea de comunicació dels Mossos.
A diferència, però, del cas dels dos fotoperiodistes detinguts a Madrid a finals de maig, Cazorla no va ser detingut per una causa directament relacionada amb la seva activitat professional però es dóna el cas que es tracta d’un periodista especialitzat en temes policials i d’extrema dreta, sovint molest per als cossos policials. Aquí en van uns exemples:
1.Un dels més comentats, tant per ser recent, com per la repercussió que va tenir com per la menció directa a les males pràctiques dels cossos de seguretat, és el reportatge que Cazorla va elaborar per a la darrera edició de l’Anuari Mèdia.cat titulat: “Onze morts en detencions i comissaries”. L’article recopila tots els casos de persones que han perdut la vida mentre es trobaven sota custòdia policial, posant el focus a un tema extremadament incòmode per aquests sectors i sobre el que els mitjans acostumen a passar-hi de puntetes.
2.Però segurament, el projecte més ambiciós de Cazorla és el seu mapa de “l’obra de Plataforma x Catalunya” en el que va deixant constància de les amenaces, insults, agressions i escàndols que van acompanyant la presència d’aquesta formació política. De fet, més que amb la policia, els principals problemes de Cazorla relacionats amb la seva tasca professional han vingut de part de l’extrema dreta. El dirigent de PxC Josep Anglada no va estar-se d’aplaudir-ne la detenció i d’anomenar “rata de claveguera” al periodista a través del seu compte de Twitter.
3.Recentment ha tingut molta repercussió una exclusiva publicada a la Directa: L’homenatge de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, als ex-combatents de la División Azul. La notícia va crear un gran escàndol polític i nombrosos sectors van demanar la dimissió de Llanos. Paradoxalment, el seguiment d’aquests fets permet descobrir una faceta de Cazorla allunyada de certs tics “anti-policials” que podrien atribuir-se-li, com una entrevista a Juan Antonio Delgado, portaveu de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils.
4.Les seves investigacions sobre l’extrema dreta han afectat, a vegades, altres sectors socials teòricament integrats als sistema democràtic i allunyats d’aquests plantejaments, com el futbolista Francisco García, fill del president de la FECAC, Francisco García Prieto, suspès pel seu club després de fer la salutació feixista durant un partit.
5.La coincidència entre extrema dreta i policia ha portat, a vegades a articles com el que narra la protecció per part dels Mossos d’una conferència d’un ultra italià a Barcelona… just l’endemà que acabés una aparatosa operació policial al centre de la ciutat a la recerca d’activistes italians.
6.També les conseqüències de les bales de goma han estat tractades repetidament per Cazorla. Ja a l’abril del 2012, després de la vaga general de pocs dies abans, va entrevistar una víctima d’aquesta arma, quan la versió oficial assegurava que no existia. Les compareixences oficials a voltant dels casos d’Ester Quintana i el menor lesionat a Tarragona durant la darrera vaga general del novembre van ser analitzades pel periodista des del seu blog.
7.Però el ressò mediàtic i les conseqüències polítiques de la feina de Cazorla tampoc són noves. La feina d’aquest periodista ja va aixecar ampolles el 2009, quan va certificar el fracàs de l’ordenança del civisme a Barcelona al quart aniversari de la seva aprovació amb un contundent reportatge sobre la pràctica de la prostitució als carrers de Ciutat Vella. Una investigació no exempta de polèmica i en que inclouria un dels pocs casos en que es donaria veu a treballadores sexuals de carrer a un gran mitjà de comunicació.
