Enguany, el Fòrum per la Memòria del País Valencià, entitat que organitza l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme que es celebrarà el diumenge 21 d'abril, ha trobat de nou l'oposició del consistori dirigit per Rita Barberà que s'escuda en que la interpretació dels himnes pot "pertorbar el silenci del cementeri".
Des del Fòrum per la Memòria s'ha realitzat un comunicat denunciat-ho, tot i que no és la primera vegada que es troben amb aquesta prohibició, que finalment queda en paper mullat, ja que l'acte es realitza igualment sense alterar res.
Comunicat del Fòrum per la Memòria
Una altra vegada vol imposar prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte de l’homenatge a les víctimes del franquisme llençades a les fosses comunes.
Si el que pretenen és deprimir-nos perquè no lluitem i exigim la justícia que es deu a les víctimes del genocidi franquista, perden el temps. Això no impedirà que anem a honrar-los i a reivindicar la seua memòria.
En una nova demostració d’aquest estat d’excepció cada vegada menys aparent, l’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri General.
Aquesta vegada, com any rere any, a més de no entrar als quadres del fossar, prohibeix, que s’interprete la Muixeranga, l’Himne de Riego i Fosses del silenci, és a dir, tota la música.
Prohibeix la música, segons el seu comunicat: "per no alterar la tranquil•litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau". No es pot homenatjar amb música als morts d’un genocidi, perquè “intranquil·litza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com se’ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella instal•lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de la fossa, serà llavors per no poder fer l'ofrena floral al lloc on van llançar els seus cossos. Curiós: diuen "herba" al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats però l’herba que els cobreix és intocable.
El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per la via de l’autoritarisme més ranci.
En el Cementeri de València l'Ajuntament autoritza que s'interprete la música en tota mena d'esdeveniments: soterraments, homenatges diversos... menys quan es tracta de les víctimes llençades a les fosses comunes. El greuge comparatiu és palés. Només sembla haver-hi una conclusió: per a les "nostres autoritats" aquestes víctimes no mereixen ser recordades, ni honrades, ni reivindicades. Deu ser perquè eren dels perdedors, i per tant, pobres i excloses.
